777 Comunica

Dimecres, 31.1.2018 21:15h

Esteve Bosch: “El veritable triomf és poder compartir els meus textos amb la gent”


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Esteve Bosch




Joana Llordella
 
Esteve Bosch de Jaureguízar va néixer a Palamós l’any 1964, però va viure posteriorment a Barcelona; actualment resideix a Esparreguera i exerceix com a  fisioterapeuta a l'Hospital Universitari de Bellvitge; a més, és docent de la Unitat de Formació Continuada de l'hospital i professor del màster sobre el pacient cardiològic, tant a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a la Universitat de Barcelona UB.

Literàriament és conegut com EL FISIOTERAPOETA; un home que trenca fronteres entre la ciència i les lletres. L’Esteve ha participat en diversos slams, tant a  Catalunya com a  l’estat espanyol.  Esteve, com definiries l’slam i què és un slamer?

Bé, el Poetry Slam és una competició poètica nascuda als anys vuitanta a Chicago i que té com característiques principals que els textos no han de passar els tres minuts, han de ser propis i no pots ajudar-te de cap tipus d’atrezzo. Un jurat escollit a l’atzar entre el públic, sense lligams amb cap participant, és l’encarregat de puntuar cada slammer o poeta.

En quina llengua t’expresses? Per què?

Sóc bilingüe i utilitzo tant el castellà com el català, malgrat que, com que la meva mare era basca, el castellà és la  meva llengua materna i, percentualment, és la que faig servir més. Així i tot, puc dir-te a títol anecdòtic que, quan recito a Madrid, sempre cau algun tema en català i, el millor de tot, a petició del públic.

Com dèiem a la presentació, tu ets un home de ciències. Com comença aquest interès per la poesia?

De fet escric des que tenia 14 anys, per tant, potser la pregunta hauria de ser al revés... ha, ha, ha. Circumstàncies de la vida van fer que acabés treballant de zelador en un hospital i que després em formés com a fisioterapeuta. Porto 31 anys en aquell hospital però mai he deixat d’escriure, sobretot poesia.

Com combines la teva professió amb la poesia?

Com puc... ha, ha, ha. Escriure, almenys en el meu cas (i crec que en la majoria dels casos també) depèn molt de la inspiració, i aquesta apareix en qualsevol moment; per això sempre porto paper i bolígraf a sobre. Per posar-te un exemple, els tiquets que tinc al cotxe de la zona blava de Barcelona estan plens de petites notes i versos. Quant als recitals haig d’intentar que no em coincideixin amb horari laboral i, quan viatjo per aquest tema, ho faig agafant dies de festa a la feina o en cap de setmana.

Podem apaivagar el dolor amb la poesia?

Tant de bo! El que segur podem fer és ajudar a apaivagar-lo. Durant un temps, a un grup de pacients del programa de Rehabilitació Cardíaca, el dia que tocava sessió de relaxació, al final de la mateixa, en lloc de posar la típica música chil out o japonesa de torn que teníem a l’ordinador, jo els llegia uns quants poemes (no meus). El resultat va ser fantàstic i la iniciativa va ser sorprenentment molt ben acceptada pels pacients.

Un poeta com tu pot publicar els seus poemes, o solament us dediqueu a memoritzar-los i a recitar-los? Podem parlar de poesia exclusivament oral interpretada? Per què aquesta oralitat?

I tant que els pot publicar! Tot depèn del text. Pots fer una posada en escena impressionant, i fins i tot guanyar un slam, però trobar-te que el text amb què ho has fet no s’aguanta en un paper. També pots tenir poemes meravellosos i que no tinguin una bona posada en escena. Hi ha gent que ha publicat i n’hi ha que no ho ha fet. Jo he publicat dos poemaris, un en castellà i un altre en català, i en tinc dos més en camí. Com t’he dit al principi de l’entrevist, porto escrivint des dels catorze anys i vaig descobrir el Poetry Slam l’any 2011. Jo no escric per l’Slam, el que faig és agafar textos que es puguin adaptar a aquesta modalitat poètica. Si tinc al voltant de dos-cents poemes que han estat o seran publicats, n’hauré escrit uns quinze especialment per l’Slam, i d’aquests quinze uns quants són adaptacions d’altres poemes, com per exemple, sumes de petits poemes, el que jo anomeno enginyeria slàmica.

El meu perquè d’aquesta oralitat és per sentir-me més proper al públic a l’hora de compartir els textos; penso que quantes més barreres es trenquin entre poeta i públic molt millor.

Què us apropa i què us separa del rap?
 
Bufff, si et dic la veritat,  no sóc gaire seguidor del rap. Sé que hi ha raperos que han provat de participar en algun slam. D’entrada, en aquests anys, gairebé no he vist slammers que utilitzin la rima utilitzada al rap. Sí que és veritat que les dues modalitats pretenen tenir aquesta proximitat amb el públic però, personalment, crec que poques coses més, tenen a veure.
 
Quin és el proper projecte?
 
A nivell d’escriptura, acabar la tercera part de la trilogia “Las decisiones de Jack Vegowski”. La primera ja està publicada des del setembre de l’any 2016 (“El día que Jack Vegowski se decidió a mojar piruletas en orujo”) i la segona (“El día que Jack Vegowski se decidió a auuullar desde el palomar”) està ja en mans de l’editor. També tinc en bolquers el projecte d’un poemari en el qual cada poema anirà acompanyat d’una fotografia d’un plat gastronòmic.
 
A nivell d’escenari tinc un projecte que em fa moltíssima il·lusió però que encara voldria ser prudent per fer-lo públic, ja que tot just hem posat fil a l’agulla. Diré que va relacionat amb intentar donar una volta més al recital memoritzat que tinc, amb una durada d’una hora, i que és amb el qual faig les presentacions del llibre. Algú important en el món escènic, amb una àmplia experiència, m’està ajudant a polir-lo per poder obrir el ventall d’escenaris on poder-lo presentar. Però, com deien al “Un, dos tres” , “hasta aquí puedo leer”... supersticions... ha, ha, ha.

A la revista del mes de febrer podreu trobar una versió ampliada de l'entrevista així com un poema complet d'Esteve Bosch.
 


Lectures 305 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de 777 Comunica es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Vídeos

publicitat

giny

Opinions

Entrevista

El matalasser, un ofici perdut! 

Jaume Alvareda matalasser

El matalasser, un ofici perdut! 


El temps

Avui
1.png
12 Cº
5 Cº

Demà
20.png
11 Cº
5 Cº



Baix Llobregat (+ informació) Meteocat

Oferta Laboral

En paper

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya