777 Comunica

Dilluns, 5.3.2018 08:15h Societat

Dolors Balaguer: vocació professional i voluntat de servei


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


Lola Balaguer celebrant els seu aniversari número 100. Felicitats!
© Familia Dolors Balaguer




Per Joana Llordella
 

La nostra protagonista ha fet 100 anys. Una altra dona que passa per la vida de puntetes, sense fer soroll, però que ens ha deixat una forta petjada a la nostra memòria.

El passat mes de febrer, la Dolors Balaguer, antiga empleada de la Biblioteca Beat Domènec Castellet de la nostra vila, que actualment viu a La Torreta,  una residència de Piera, va complir cent anys. Per aquest motiu va rebre l’homenatge de l’Ajuntament de Piera –amb la presència de l’alcalde i tinent d’alcalde d’aquesta vila– que li atorgaren la medalla centenària de la Generalitat de Catalunya, acompanyada d’amics, familiars i companys de treball. A l’acte també hi assistí la Mariona Masferrer, que fou durant molts anys bibliotecària i companya de treball de la nostra homenatjada. Ella, com a regidora de l’Ajuntament d’Esparreguera, li lliurà una ceràmica de Cal Sedó que representa la moreneta.

 

En Francesc Castells, un dels joves el nom del qual apareix més d’una vegada al dietari de la biblioteca perquè n’era usuari des de ben petit, però també perquè va ser un dels impulsors dels cursos de català, de la creació del grup GOC i promotor de conferències, ens la rememora:
 
Vatua!, vatua l’olla!, la Lola Balaguer (la tieta del Francesc i del Miquel Serra)  ha fet cent anys. La tinc present, Joana, coberta per la boira de tant temps passat, però ben viva: discreta... un somrís mig amagat... roba grisa i cabells grisos, tot plegat d’un gris suau... veu nassal, sovint deia les paraules com si les   arrossegués, a mitja veu, a mitja veu i encara.... Temps de silencis.  
 
La Dolors va néixer el 14 de febrer de 1918, tot i que oficialment consta el dia 15. Ella ens contà que no havia pogut estudiar gaire perquè el seu pare va morir quan ella tenia set anys i aleshores anava a les Escoles Nacionals, però solament hi va estudiar quatre anys. Llavors va començar a treballar alguns dies a la fàbrica de cal Muntaner i posteriorment a Can Sedó. Allí hi va treballar catorze anys, però sempre que podia agafava un llibre i llegia. L’encarregat, que era molt bona persona, li havia dit: “No em fa res que llegeixis, però no ho facis quan jo passi”.
          
 La Biblioteca Beat Domènec Castellet, segons consta en el seu diari i també en els anuaris de la Xarxa de Biblioteques Populars, fou inaugurada el dia vint de juny de 1938, però en els tríptics editats per la Diputació de Barcelona consta la data del quinze d’octubre de 1937. Tant se val, el cert és que la Dolors Balaguer hi va treballar des dels primers anys, concretament  des del 1948 fins al 1983; això vol dir durant 35 anys. De fet, primer hi va treballar la seva germana Eulària i, quan la Lola –així era coneguda la nostra protagonista d’avui– tenia 30 anys, la va reemplaçar. Ella ens relatava que a vegades, quan no hi podia anar la seva germana, s’hi desplaçava ella mateixa i feia la seva feina. En un principi hi havia dues bibliotecàries, però més tard, solament n’hi havia una i ella s’encarregava de la sala infantil, com ho ha fet durant molts anys després  la Marta Ribot.  Un munt d’anys mantenint la biblioteca en ordre i les criatures ateses a la sala infantil.
 
La primera bibliotecària d’Esparreguera seria la senyora Mercè Rossell i la bibliotecària auxiliar, Maria Prats Les porteres que hi havia a la biblioteca en aquests primers anys foren Dolors Tió, Eulàlia Balaguer i Dolors Balaguer.
 
La Lola ens recordava els primers anys a la biblioteca, quan els infants entraven amb les mans brutes de fang perquè aleshores  la plaça de l’església no estava asfaltada i abans s’hi havien passat una bona estona jugant. Els feien rentar les mans i, si havien entrat de forma desordenada, havien de tornar a entrar correctament.
 
En F. Castells, un d’aquells infants ens detallava:
 
Suposo que la Biblioteca Beat Domènec Castellet fou per a la Lola Balaguer una segona casa. Notaves que se l’estimava. Unes poques imatges i sensacions recuperades m’hi situen: el murmuri de l’aigua del petit brollador que hi ha al minúscul pati i els peixos de color vermell encomanaven serenor; la canalla,  abans que cap altra cosa, havíem d’ensenyar les mans, si es considerava que no eren ben netes calia sortir a rentar-se-les a la font de la plaça; els cartonets circulars amb els números 1, 2 i 3, vàlids per a tres llibres i prou...
 
Són uns anys, pràcticament una vida, que tots i totes recordem amb tendresa i estima. Al treball d’Àngels Rius es fa referència a la nostra protagonista com una persona sense titulació però amb gran vocació i dedicació, que és part entranyable de trenta-cinc anys d’història de la biblioteca. La Lola, gran amant de la cultura i dels llibres, és sens dubte la persona responsable de la iniciació a la lectura –en silenci– de nombrosos infants a través de moltes generacions. I no només la lectura, així la farmacèutica Maria Moya, ens rememora la Lola:
        
Jo era molt trasto i sempre ho revolucionava tot, però recordo la infinita paciència de la Lola per fer-nos callar. Havia llegit moltes vegades asseguda a la seva taula. Un dia em va explicar com es formava l’Arc de Sant Martí i perquè la llum es dividia en set colors en travessar l’aigua de la pluja. Això era en  un dia de pluja mirant per la finestra de la biblioteca.
 
En un treball realitzat per Carme Franch Fenoll per a l’ “Escuela de Bibliologia”, l’any 1983, hi trobem un estudi detallat de què representava aleshores l’antiga Biblioteca Beat Domènec Castellet:

En la sala infantil se ocupa de las tareas bibliotecarias la “Senyora Lola”; esta persona sin ninguna titulación entró a trabajar en la casa como portera el año  de su inauguración, de entonces a ahora ha cambiado de trabajo puesto que  sus muchos años de contacto diario con los libros han hecho de ella una magnífica profesional de todo el funcionamiento de aquella biblioteca. La “Senyora Lola” además es la recopilación de la viviente historia de esta institución en el pueblo, así, el diario de la biblioteca y ella forman un conjunto de datos exhaustivos para su estudio.
 
Certament, la sala infantil –tot i que ens estimem tot l’edifici– és la sala que més recordem. I la Lola forma part d’aquesta memòria col·lectiva. Fins i tot les mateixes bibliotecàries rememoren aspectes que per petits que siguin són importants. Així l’any 1950 la directora escriu:
 
Se ha muerto un pez de la pecera de la Sala Infantil. Por la tarde ha hecho un gran temporal de lluvia, manchándose un poco las mesas cercanas a la ventana de adultos... Debido al tiempo pocos lectores infantiles.
 
Aquells peixos vermells, si n’eren d’importants en aquell espai i en aquell temps! Finalment, la peixera es quedà sense peixos i sense aigua, però el seu record romangué fins al final, ni que fossin dibuixats a la peixera.
 
Per altra banda, i com ens descrivia en F. Castells són  “Anys de plom de postguerra, de control obsessiu, i brots esperançats de resistència pacífica i de recuperació, dues realitats ben oposades”. La senyora Lola ens recordava quan esporgaren la biblioteca de llibres no acceptats de la dictadura, per exemple, s’envià a l’infern “La Història de Catalunya” de Rovira i Virgili.
 
Segons llegim al treball d’Àngels Rius, el mes de març de 1940, i com a conseqüència de la xvi reunió de bibliotecàries, es donen les següents normes per a la purificació de llibres: “(...) novel·la russa, en general no debe servirse. La novela francesa, escuela Zola, también retirada. Tener mucho cuidado con ciertos autores alemanes contemporáneos. Fomentar la lectura en la novela española antigua (Lazarillo, Cervantes) y también aquellas obras de la literatura catalana que tienen valor eterno”.
 
Al llarg dels anys van ser moltes les bibliotecàries en pràctiques i de Servei Socials que van passar per aquesta biblioteca i totes s’emportaren un bon record per l’espai (especialment la sala infantil) i pel personal que hi treballava. En un  dietari de l’any 1949 hi trobem el testimoni d’Isabel Sastre:
 
 
El fet de tenir o no lectors és un fet que preocupa a totes les bibliotecàries, especialment a la sala infantil, així l’agost de 1950 hi podem llegir:”Esta mañana no ha venido ni un lector infantil. En cambio la sala de adultos se ha visto bastante concurrida”.
 
Corrien uns altres temps i una manera d’atraure els infants era contant-los la història d’Espanya. Així, l’agost de 1951, llegim al diari de la biblioteca:
 
Esta tarde a las siete la Sta. Montmany ha explicado la vida de Isabel la Católica a nuestros lectores de la Sala Infantil, han asistido en número de   115. Han escuchado con mucho interés. Se les ha invitado a tomar parte en un Concurso, que con motivo del V centenario del nacimiento de la reina Isabel la Católica hemos organizado.
 
L’any 1961 la bibliotecària registra al diari una novetat que fa perillar l’assistència dels infants: “A las seis tiene lugar la fiesta infantil con poco público comparado con otras veces; la televisión los sábados merma considerablemente la asistencia de los pequeños lectores”.
 
El cert és que aquestes professionals se les van enginyar per aconseguir que aquests nens i nenes estimessin la lectura. Organitzaren l’hora del conte, hi afegiren pel·lícules , dibuixos… tot el que calgués per incrementar el nombre de lectors. Així fou, fins i tot a l’estiu hi havia infants! Aleshores hom no marxava de vacances com fem actualment i, a més, la biblioteca tenia els nens i nenes estiuejants a la vila i també els escolars que feien colònies a les “Escuelas Nacionales”.
 
L’any 1967 la bibliotecària pateix perquè s’haurà de tancar la sala infantil ja que no hi ha ningú que la substitueixi durant el mes de vacances, com ja havia passat altres vegades: “Así la Srta. Balaguer, con ayuda de la Srta. Masferrer (estudiante de bibliotecària), podrà atender la sala de adultos y el préstamo juvenil”.
 
La Lola administrava el protocol i controlava el silenci necessari bo i vetllant pel bé d’una lectura incipient que havia d’encetar el camí de les paraules en forma de signes màgics, de lletres i d’imatges al pensament d’aquelles criatures, que érem nosaltres, un món de mons.
            
Ella ens parlà d’allò que més la va amoïnar al llarg d’aquests anys passats a la biblioteca: la calefacció. De fet, si fem una lectura detallada d’aquests diaris de les bibliotecàries veurem que cada any fan referència a l’estufa, bé per la manca de carbó i la seva substitució per llenya (que no els agradava massa) o bé perquè s’havia espatllat i feia molt de fred: “Estos días hay préstamo regularmente animado pero pocos lectores en la Sala por el mucho frío”. La Lola, com que oficialment tenia el càrrec de conserge, era l’encarregada d’encendre la calefacció: “Mira que quan vaig aplegar, que vaig acabar a l’octubre, vaig dir, prou!. Vaig pensar... ara hauràs de tornar a encendre la calefacció...No. Vaig dir que no”.
 
La biblioteca era cada vegada més activa, conferències, xerrades, cursos de català, teatre, taquigrafia... I la Lola participava en tot allò que podia. A la fotografia de la dreta, realitzada el 26 d’abril de 1972 en motiu del IV Congrés Nacional d’arxius i el Vè de Biblioteques, podem veure la visita d’alguns congressistes a la biblioteca: M. Verge, M. Soler, D. Balaguer, M. Rossell, Demetrio Pérez (batlle), Ma Jaurés i F. Subirana.

En Josep Maria Brunet ens rememora: “Particularment vaig tenir la sort de conèixer-la i haver-hi tingut algunes xerrades; la recordo, a més de la biblioteca, en trobades de reflexió de l’evangeli a la rectoria i amb mossèn Lluverol (epd)”. 
 
Com em deia en F. Castells: “Tant de bo que no es perdi aquest espai. Per a mi, la Biblioteca de la plaça de l’església continua sent de grata memòria, un lloc dilecte”. Per molts anys Lola i gràcies per la paciència, el somriure constant i les hores que ens vas dedicar. No ho oblidarem mai!

En el proper número de la revista podreu consultar una versió amb imatges i mes informació.
 


Lectures 642 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de 777 Comunica es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Opinions

Entrevista



Vídeos

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

El temps

Avui
1.png
30 Cº
21 Cº

Demà
1.png
29 Cº
22 Cº



Baix Llobregat (+ informació) Meteocat

Oferta Laboral

En paper


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya