777 Comunica

Dijous, 8.3.2018 09:00h

Maria Trulls, un exemple de fortalesa que la història a amagat


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


A Igualada sí que té un nom de carrer




Per Joana Llordella

Avui els presentem la pensadora i escriptora Maria Trulls, una d’aquelles dones que passen per la vida de puntetes, sense fer soroll, amb ben pocs reconeixements, però que volem visibilitzar pel seu paper com a escriptora en la construcció d’un món més just i com a exemple de superació personal.

Des de fa uns anys realitzem una recerca amb la finalitat de visibilitzar el que en diem les dones invisibles. Aquestes són aquelles dones desconegudes que van innovar, crear, o senzillament que van ser o són rellevants a la nostra comunitat sense ser reconegudes. Són les dones que no tenen cap placa amb el seu nom, fet evident a la nostra vila, i si no, observeu al vostre voltant. És evident que cal conèixer la contribució de les dones en els processos de canvis polítics i socials, en aquest cas, del tombant del segle XIX-XX.

La dona que avui us presentem, la Maria Trulls i Algué, sí que té una placa amb el seu nom, però a Prats de Lluçanès, on va néixer, i a Igualada, ciutat on va viure gran part de la seva vida, però en estudiar-la, vam descobrir que l’escriptora passà la seva infantesa a Esparreguera i això la va fer encara més interessant per a nosaltres.

Hem tingut l’ocasió de llegir les seves “Obras completas” –publicades pel seu marit, Aurelio Rubio del Hoyo, l’any 1934– on s’inclouen els poemes escrits en castellà, “Desde mi encierro”, i en català, “Les meves filles”. És en aquesta obra on vam descobrir la biografia de la nostra autora.

Filla d’una família humil –els seus pares eren Pere Trulls i Tort, i d’Antònia Algué i Casahuga, va néixer l’agost de 1861 a Prats de Lluçanès i morí al carrer de Santa Caterina d’Igualada l’any 1933.

Està enterrada al cementiri civil d’Igualada. Als catorze mesos sofrí una paràlisi que la deixà impossibilitada i no pogué anar a l’escola, malgrat tot, va aprendre a llegir als cinc anys, i a escriure als catorze, gràcies a la seva mare. Era un infant que no es podia moure i que llegia tot allò que li feien arribar amics i veïns perquè a casa no li podien comprar cap llibre. Segons el seu company, les penes li aguditzaren la seva sensibilitat.

Envoltada de gent amb poca formació se sentia infeliç en aquell món. El pare li comprà un número de “La Campana de Gràcia”i li ensenyà postulats de llibertat i justícia, a més, li inculcà el cristianisme i el coneixement dels evangelis. Als setze anys descobrí la Biblia.

Començà amb llibres religiosos, fins que un dia el pare li féu arribar “La economia de la vida humana”, llibre de moral que llegí i rellegí. Mentre, la mare es feia gran i ella podia treballar en ben poca cosa, per això tenia por d’acabar en un asil, i cosia i escrivia per canviar aquest infortuni.

Lliurepensadora i de formació autodidacta, la seva biografia sembla contradictòria perquè per un cantó, l’any 1926, escriu a “Inquietud”: I si fe llego a ingerir bien pronto y a mi pesar, viene al divino elixir la duda a contrarrestar i finalitza el llarg poema:

calla la voz, y de hinojos
a Dios le pido perdón
con làgrimas en los ojos
y en el alma el aguijón
però, segons Lleonard del Río1, d’alguna manera es convertí en símbol de
l’anticlericalisme i hom l’anomenava «la Protestanta». Creia en la dignitat
intel·ligent com a eina de combat dels treballadors per a fer respectar els seus
drets. L’obrer sempre seria l’esclau del patró, malgrat les lleis, si no la posseïa;
també la dona seria esclava de l’home, si la perdia.


El maig de 1908, als quaranta-dos anys, es casà civilment amb un empleat decorreus (ell en tenia vint-i-quatre) amb qui l’unia una llarga amistat i
coincidència ideològica.

Escriptora de relats curts, poeta i pensadora, col·laborà en diversos periòdics. Maria Trulls va fusionar les idees republicanes transmeses pel seu pare amb aspectes de la Bíblia i de treballs de divulgació científica. Li preocupava la situació social de la dona i publicà articles a La Conciencia Libre, revista feminista editada per dones, entre les quals hi havia Concepción Arenal. Tot i que no podem parlar de consciència feminista com avui l’entenem, el fet d’escriure en aquesta publicació ens dóna pistes del pensament de la nostra autora. Al llibre de Luz Sanfeliu, Republicanas: identidades de género en el blasquismo (1895-1910) podem llegir l’opinió d’un redactor de El Pueblo que es refereix a La Cociencia Libre:

Nosotros no podemos menos que mirar con profunda simpatía una
publicación que tiene por principal objeto interesar a las mujeres en la
regeneración de nuestra patria.
El día que las mujeres sean ilustradas ó inculquen á sus hijos los ideales de
progreso, la reacción quedará desarmada para siempre.


Trulls també col·laborà a El Igualadino, El Ateneo, Igualada Radical, La iconoclasta (1909) –una publicació lliurepensadora i anticlerical– i L’Ateneu.
Hem tingut l’oportunitat de llegir textos seus a la publicació “El Igualadino”, un diari de tendència republicana –editat per la Unió Republicana–, on hi
participaren diversos intel·lectuals igualadins. La publicació té dues etapes, la primera des de l’any 1893 fins al 1895; i una segona època, que s’inicia l’any 1904 fins al 1909 com a òrgan de la Unión Republicana. A partir del març d’aquest últim any porta el subtítol de “Semanario Republicano Autonomista”.

A l’editorial de El Igualadino, núm. 1, del dotze de juny de l’any 1904, podem llegir:”Republicanos a secas, sin adjetivos inútiles, somos librepensadores convencidos sin sectarismos que nos impidan respetar las creencias ajenas”. En aquesta publicació l’autora escrivia “Ventajas de la Instrucción”, d’on podem extreure aquest pensament:

Siendo el hombre un ser compuesto de espíritu y materia, necesita, además del
pan y otros manjares que nutren su cuerpo, la instrucción y la educación que
son el alimento del alma.


Quan Maria va escriure aquest article encara no s’havia establert l’escolarització universal i els seguidors de Ferrer i Guàrdia pretenien començar a transformar el país i el món a partir de la formació i instrucció dels infants:

Esa instrucción racional, única que se aviene con el actual progreso, estamos
seguros han de encontrarla los niños en la “Escuela Moderna” que los
elementos avanzados de esta población se han propuesto fundar contando con
la ayuda de cuantos, comprendiendo que la instrucción verdad es el mejor dote
que pueden legar á sus hijos, no vacilan en sacrificarse para lograr que lo que
hoy es una vehemente aspiración se convierta pronto en hermosa realidad.



Per finalitzar, els transcrivim literalment alguns fragments d’un poema seu escrit
l’any 1929 que fa referència a la nostra vila:

IMPRESSIONS I RECORDS
Quan tot a l’entorn
fos i callat resta
perquè els arbres nus
són coberts de gebre,
i els gais aucellets
encara no es lleven;
al sentir tocar
a missa primera,
si he pogut dormir,
el meu cor s’alegra,
5
i és perquè aquells tocs
diuen a ma orella
que ha passa la nit
i el nou jorn comença.
Llavors meditant,
si estic ben desperta,
evoco records
de quan era nena,
dels matins d’hivern,
que encar fosc i negre,
mos pares complint
l’antiga sentència
de guanyar el pa,
vencent la peresa, deixaven el llit
per anar a la feina,
i em quedava jo
soleta amb gran pena
doncs tot era trist
sens la mare meva (...)
Sens saber per què
sentia temença
de l’inconegut,
fins que la mareta
venia a esmorzar
i em deia cosetes
tot fent-me petons
més dolços que bresques (...)
“a cà’l Carbonell”
em portava amb ella,
doncs veient teixir,
jo molt em distreia,
i estant ella a prop
sempre estava alegre.
Vora el seu teler,
ben assentadeta,
anava jugant
sense moure fressa
amb fils de colors,
cartrons i pedretes (...)


Al pròxim número de la revista podreu consultar una versió amb fotografies d'aquest article.


Lectures 324 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de 777 Comunica es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Opinions

Entrevista



Vídeos

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

El temps

Avui
1.png
30 Cº
21 Cº

Demà
1.png
29 Cº
22 Cº



Baix Llobregat (+ informació) Meteocat

Oferta Laboral

En paper


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya