777 Comunica

Dimecres, 28.2.2018 14:00h

Edmon Reynés Martí Arquitecte i Jesús a "La Passió d'Esparreguera"

Edmon Reynés: «Fer de Jesús vol dir tenir més text i fer més coses, però és un personatge com els altres.»


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


Parlant amb l’EDMON REYNÉS MARTÍ,
nou Jesús de
La Passió d’Esparreguera

Per GERARD BIDEGAIN

 

L’Edmon Reynés (Esparreguera, 1991) em cita a casa seva, té el temps just per conversar amb mi i anar cap al teatre a assajar «els Pilats». Fa anys que ens coneixem i mai l’havia vist amb els cabells tan llargs. Ja comença a fer la pinta de natzarè.

 

Podríem començar parlant del primer record que tens de La Passió.

Per mi La Passió eren els matins que hi anava amb mon pare, a fer de poble. No recordo quan vaig veure la part de la tarda per primer cop...

T’estalviaves la part més truculenta, doncs.

Sí. Es podria dir que he anat descobrint La Passió a trossos. Però era habitual pels nens: fins al cap de molts anys no la veus sencera. Hi ha quadres com el «Complot» o la «Llei mosaica» que no veia mai, perquè estava als vestuaris canviant-me de roba. Quan vaig ser una mica més gran alguna tarda hi anava, però a tocar el violí.

I, com a actor, el primer que vas fer va ser al quadre dels nens?

Deia: «Anem, Amós, que la cosa es posa lletja...», correcte!

Devies ser ben petit! Perdona, però em veig obligat a fer una pregunta clàssica: què és per a tu La Passió?

Intento tractar-la com un espectacle teatral; faig tot el que puc perquè s’hi assembli al màxim. Tot i que ja sé que representa moltes altres coses, tradició i identitat del poble, estaria bé que molta més gent el veiés així, com una obra de teatre.

I la religió, que hi treu el cap...

El tema religiós ni me’l plantejo. La gran majoria de col·laboradors de l’espectacle no ho fem per fe. Potser un dels problemes que tenim és que no ho fem per fe i intentem vendre-ho com a tal. És una manifestació cultural que explica la filosofia cristiana i occident, però fa temps que no és un acte religiós.

S’ha intentat vendre l’espectacle de moltes maneres.

I encara no s’ha trobat la fórmula. El cartell, per exemple. Sovint penso que els cartells de La Passió són com vendre un partit de futbol solament passant el vídeo de la roda de premsa de l’entrenador. No té res a veure amb el partit.

Bona.

L’espectacle conté una història universal i, sobretot, el treball de molta gent. Penso que l’espectacle és molt digne i que té molt de potencial. Es podria fer encara molt millor. És molt interessant i és fet per gent d’aquí, no només l’escriptura del text i la composició de la música, sinó també tots els col·laboradors que aixequen el muntatge. Costa veure tanta gent pujar a un escenari i interpretar un personatge, per exemple. És un espectacle total.

Sovint veus famílies esparreguerines senceres que hi col·laboren. T’hi ha obligat o incitat mai la teva?

Mai he sentit que m’hi obliguessin. De petit t’hi porten, és clar, però després ets tu qui hi va a buscar la gent. La família passa llavors a ser amics i companys d’escena.

Ai, les famílies...

Les «famílies de Passió» tenen el valor de contribuir a fer perviure l’espectacle, a deixar-lo en herència. Entre tots transmetem una tradició popular. Això no ho veig pas negatiu, ans al contrari. El problema ve quan no és l’entitat qui s’aprofita de les «famílies» sinó les «famílies» de l’entitat. Les enveges i les propietats de personatge ja no tenen sentit.

Com a casa, a La Passió també s’aprenen coses. Si n'haguessis de triar una, quina seria?

La relació amb la gent, el treball en equip... a banda de l'experiència que agafes com a intèrpret. A La Passió tens l’oportunitat de conèixer moltíssima gent. El fet de compartir escenari amb gent tan diferent, i de diferents edats, fa que tots aprenguem a fer un treball de confiança brutal. Però el teatre és això, en general. No només La Passió. Es nota la diferència entre la gent que ha trepitjat més l’escenari fent altres obres de teatre i els que no. Són més tolerants.

M’agrada aquesta idea de la confiança mútua entre col·laboradors.

És bàsica. Jo intento transmetre el màxim de seguretat, per tal que tothom pugui confiar en mi com a actor, però també demano que els altres siguin rigorosos i vinguin a assajar. Quan hi ha confiança i companyonia, tot surt molt millor i tots hi estem més a gust. A més, en aquest espectacle els papers estan duplicats i cada personatge el fan, com a mínim, dos actors. Això fa que cada personatge sigui un equip i que els actors s’alimentin entre ells i creixin.

També deus haver tingut alguna mala experiència durant la teva trajectòria a l’espectacle.

Doncs no... Sempre vull tenir-ho tot molt controlat i apamat, no vull deixar res a l’atzar. Miro d’estar concentrat per reconduir la situació si es torça.

Parles ben bé com un arquitecte.

A veure, sí que hi ha una anècdota... (somriu) Era molt petit i un dia vam començar el quadre dels nens i faltava un actor. Vaig patir una mica, però per sort ens en vam sortir. I un dia de funció, fent de Sant Joan, vaig salvar la gerra de la Magdalena de caure i trencar-se en ple quadre de Simó.

Devia ser el teu primer miracle, suposo. Vejam, La Passió dura uns mesos, entre assajos i funcions. Durant la resta de l’any, quin oci tens?

Fer teatre -tot i que La Passió també hi entraria- i veure esport sigui en directe o per la televisió. Sobretot futbol.

Veure esport no deixa de ser veure un espectacle, també. Però, i practicar-lo?

En practico menys del que voldria. M’agradaria practicar un esport diferent cada cap de setmana! Però no ho estic fent. Vaig al gimnàs, això sí.

El Jesús ha d’estar en forma.

Ah, també miro sèries de televisió, aprofito les hores que em passo al transport públic per anar a la feina.

Treballes fora?

Comptant els desplaçament passo dotze hores fora de casa. Estic en un despatx d’arquitectura i enginyeria.

Abans hem parlat de l’oci. Encetem ara el tema del negoci. M’interessa preguntar-te, com a arquitecte, què en penses del Teatre de La Passió.

Costa posar-se a valorar-lo, però és evident que és un edifici vell i té una estètica passada de moda. Té cinquanta anys, ja. Faria falta una sala petita més funcional que la que hi ha. Per l’ús que es fa del teatre fora de la temporada de La Passió, no està massa preparat. Es nota que es va construir únicament per a fer-hi aquest espectacle, però requeriria funcionar tot l’any amb un ús diari. Un edifici no pot estar tancat.

Imagina’t que t'encarreguessin fer els plànols d’un nou teatre.

Uf.

Per on aniria el tema?

S’hauria de fer més petit, segur. Unes cinc-centes o sis-centes localitats seria ideal, i és molt de públic igualment. Però s’hauria de fer un estudi abans de fer el disseny. Ara mateix el poble i el teatre tenen una relació freda, com si allò fos un Palau de Congressos.

Carai.

Sí. Molts esparreguerins el veuen, simplement, com una sala gran on poder fer actes. Molts potser no l’han trepitjat mai.

I potser ni han vist mai La Passió.

Exacte. Hi ha vint mil espectadors potencials a la vila i no es fa massa cosa perquè vinguin. A les escoles, de petits, estudiem l’entorn natural i monumental, però no La Passió. Els nens han de saber on viuen. Aquest diumenge estrenem i molta gent no ho sap. Potser només saben que es fa una fira modernista que es va suspendre per previsió de pluja...

Ah, sí. Ja no hi pensava en la fira... Per cert, potser m’ho faig jo, però, això de veure escenografies des de petit no et pot haver induït a estudiar arquitectura?

Ho dubto. No em crida l’atenció l’escenografia. La reproducció de la realitat en un escenari no m’interessa massa... poder estar dins d’una sinagoga real és millor que envoltat de papers pintats. M’interessa més l’edifici del teatre que no pas els espais ficcionals.

Escolta, quin paper t’agradaria fer?

(riu) Home, molts. Els del braseret, per exemple. Són molt divertits. O el Nicodem. I m’agradaria tornar a fer el Josep d’Arimatea, m’ho vaig passar molt bé fent-lo.

Va, ja et pregunto pel Jesús, que has d’anar a assajar i encara no n’hem parlat.

Cert. Però, vaja, fer de Jesús en el fons vol dir tenir més text i fer més coses, però és un personatge com els altres.

Home, com els altres... Diguem que té un plus de responsabilitat. Com és el teu Jesús?

Fins al Divendres Sant no el podrem veure, però procuraré que sigui un soci per a tothom, un aliat per a tots els que hi som. M’agradaria molt que tot el que he descobert del text analitzant-lo es pogués percebre. Ah, i espero que el meu Jesús s’ho passi molt bé, i que es noti.

Tot apunta que a la tarda no s’ho passarà massa bé...

I tant! I a la Creu i tot!

Suposo que, com a actor, ja tens algun ritual previst abans de l’estrena.

Encara no. Els rituals te’ls has d’anar creant amb el temps. De moment només sé que prescindiré del «xupito» de whisky abans de començar.

Millor. O les benaurances... Tu ja m’entens. I ja hi ha celebració prevista per Divendres Sant?

Doncs tampoc. Vaja, suposo que després de la funció anirem tota la colla a sopar!

L’entrevista s’atura. Màgicament l’ha trucat el Manel Llopart, l’actor que enguany deixa el Jesús. A fora neva força i el Manel viu a Barcelona i demana a l’Edmon que avui hi vagi ell a l’assaig, a xerrar amb Ponç Pilat. Sembla que els «Cristos» ja s’han posat d’acord; jo marxo i el deixo sopar. No el vull fer arribar tard. Suposo que ja deu tenir la taula parada, amb el pa i el vi a punt. Vi de Ca n’Estruc. D’on si no?


Lectures 1793 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de 777 Comunica es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Opinions



Vídeos

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Oferta Laboral

En paper


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya