Eduard Rivas. Una dimissió en positiu.

Eduard Rivas Mateo politòleg

Entrevista per redacció.

—Expliqui’ns els motius de la seva dimissió com a primer secretari del PSC Esparreguera.

—Es tracta d’una dimissió en positiu. Tot es va precipitar arran d’una eventual remodelació de l’executiva que va servir com a excusa per parlar i valorar com estava la formació. El PSC és un partit transversal amb gent molt diversa, cosa que per una banda és positiva, però per l'altra comporta que encara hi hagi inèrcies i ferides mal tancades del passat provocades per mandats anteriors que fan que es creïn visions diferents. Les persones que formàvem l’actual executiva érem un equip nou que no havíem viscut en primera línia els mandats del Serra ni de la Paca, però en canvi, ens hem vist limitats en alguns moments per lògiques passades.
En aquests mesos he intentat cosir el partit que era el mandat unànime que tenia de l’assemblea del partit. Quan vaig veure que era molt difícil sumar perquè la situació estava enquistada, vaig optar per fer una dimissió constructiva. He estat partidari de treballar en un equip de consens en el que totes les sensibilitats de l’Agrupació s’hi sentissin reflectides, però evitant en tot moment quotes de persones. La decisió de la meva dimissió ha sobtat molt ja que en aquest país ningú dimiteix i sembla que hi hagi d’haver un cataclisme i no és així. Simplement vam pensar que era millor propiciar una pausa per poder reflexionar cap a on hem d’anar i què hem de fer, i si això serveix per enfortir el partit serà magnífic; i sinó ja veurem. 
 
—Estaria imitant a Felipe González quan vol treure el marxisme del PSOE dimitint i tornant a ser escollit al cap de mig any
Així m’ho han dit i preguntat altres companys. Tot i això, la meva dimissió no forma part de cap estratègia, tenia un mandat clar que era unir el PSC, cosa que ara mateix no ha estat possible i cal ser transparent i reconèixer-ho. Per tal de ser conseqüent amb aquesta situació vaig posar el càrrec a disposició del partit i per tant vaig presentar la meva dimissió a la Primera Secretaria del partit. Les diferències existents no són polítiques, sinó de visions històriques del partit i el municipi. El que més greu em sap és que el PSC ja es trobava mirant vers el futur i hem hagut de parar forçats per historicismes locals de l’Agrupació.
 
—Creu que això només passa al PSC o creu que hi ha unes dinàmiques dels partits on si un diu una cosa, l’altre, automàticament, li ha de portar la contraria?
—El sistema de partits actual s’ha de reformar i no funciona tal i com està muntat ara: són organitzacions del segle XIX, amb programes del segle XX mentre que la ciutadania ja vivim al segle XXI. Si a més estàs condicionat per qüestions passades, encara tot es dificulta més. Jo entenc que el partit és una eina que t’ha de permetre canviar el teu entorn, la teva realitat, en base a uns principis i uns valors determinats, segons la teva ideologia, i si no ho pots fer, és millor parar i veure què passa.
Penso que els partits polítics han de canviar. La gent ja no s’hi sent identificada, no els veu com una eina útil i els actuals casos de corrupció tampoc ajuden. La transició va propiciar l’establiment d’un sistema de partits que durant molts anys ha estat vàlid i ha impulsat grans reformes al país però que avui dia es mostra caduc. 
 
—Per tant, creu que s’hauria de canviar molt el fonament dels partits i plantejar noves estratègies adequades pel segle XXI?
—Des de l’establiment de la democràcia, durant molts anys, els partits, especialment els progressistes, han estat a l’avantguarda de la societat i han estat els principals actors impulsors de canvis socials. Ara és a l’inrevés, la ciutadania va per endavant dels partits i això crea desconfiança per part de la ciutadania vers les forces polítiques que són percebudes com organitzacions conservadores que atenen als seus propis interessos. Només cal veure aquesta legislatura com les principals discussions socials que es produeixen al Congrés sorgeixen d’iniciatives legislatives populars. 
En aquest sentit, trobo que una dimissió explicada en positiu és una manera d’intentar canviar les lògiques actuals. A la resta d’Europa les coses funcionen bastant diferent i les dimissions no són un cas estrany com ho són a casa nostra. Potser per això m’ha sobtat el ressò que ha tingut tot plegat, però crec que és positiu perquè la gent s’ha quedat sorpresa i crec que els partits hem de començar a donar senyals de que les coses estan canviant i que ens devem a la ciutadania. Espero que el PSC encertem les decisions a venir perquè tenim l’obligació d’oferir una alternativa al que jo anomeno “(des)govern actual”, però també cal treballar per canviar moltes coses més enllà d’Esparreguera. Tots hem de posar el nostre granet de sorra en renovar l’actual política: o impulsem un canvi entre tots, de baix a dalt, o l’actual sistema democràtic es declararà en fallida definitivament.
 
—Aleshores no és només un aspecte que passi a Esparreguera, sinó que també en termes generals referint-nos a Europa 
—La qüestió de partit del PSC d’Esparreguera és d’una lògica purament local. Encara que hi hagi qui busqui lectures nacionals de sectors o divisions de partit entre el PSC i el PSOE. Tot i això, de l’actual debat local sí que es pot fer un analogisme amb el què succeeix a Catalunya, Espanya i Europa en referència als partits polítics, a les seves propostes i a la seva organització. En aquest sentit, cal buscar nous mecanismes de participació i de regeneració dels partits: Les primàries per escollir candidats a representants electes, com ha passat a França, haurien de ser una realitat més enllà d’un debat. Un altre aspecte fonamental és que als partits s’hi ha d’instaurar l’obligació de retre comptes a la ciutadania, ser més transparents, donat que estem parlant d’entitats que incideixen en els poders públics. Cal establir partits responsables, en les propostes i decisions que es prenen, independentment de si s’està al govern o a l’oposició i cal explicar-ho clarament a la ciutadania. Crec que en el context que estem, tot i els seus aspectes negatius, suposarà una oportunitat per a propiciar tots aquests canvis que d’una altra manera potser no es farien. Al cap i a la fi, no hi ha alternativa: o evolucionem o ens trobarem en un carreró sense sortida.
 
—Fins a quin punt el pacte de governabilitat té a veure amb això?
—En cap, l’acord en un sentit responsable va ser idea meva fruit de que se’ns van presentar els pressupostos massa tard, no es podia esmenar, però la conseqüència era molt negativa per l’Ajuntament perquè hagués pogut acabar en un gestoria. Vaig pensar que aquesta manera de presentar els pressupostos reflectia la manca de debat polític del govern amb la oposició, a banda de problemes amb la gestió del consistori. Aquí vaig veure una esquerda per presentar l’acord, que seguia el meu objectiu del mandat, que entre tots ens entenguéssim. Per això ens vam abstenir i tothom que ens volgués seguir seria benvingut. 
 
—I va servir per trencar la dinàmica que la oposició anés en contra automàticament de tot el que deia el govern.
—Exacte, això era el que buscàvem. Dins el partit ho van veure molt clar també, però la militància opinava que trencava amb la dinàmica del poble. Hi ha una frontera entre fer oposició a l’administració i fer-la al govern. Nosaltres vam perdre les eleccions perquè vam cometre molts errors, però vam fer molta gestió, més que política. Ara no podíem tornar a la situació dels pressupostos del mandat anterior, per tant el pacte ens semblava una bona sortida.
 
—Però tant difícil és trobar 10 punts per posar-se d’acord per governar el poble?
—El problema penso que és el tacticisme, com el que es va veure en el ple del gener on cap punt era de política. Tothom reacciona depenent del que fan els altres, i no avancem.
Pel que fa al govern, penso que s’han enrocat els 3 partits membres i el trànsfuga. CiU no lidera i confon la junta de portaveus amb un diàleg de partits: les forces locals ens hem de veure i fer acords polítics, no de gestió de l’Ajuntament. No som floreros. Hi ha temes importants dels que no es parla, com que Esparreguera té un dels aturs més alts i necessita un consistori potent. Ningú té la vareta màgica, i les promeses que es van fer per les eleccions no valen.
 
—De les forces del govern, Acord Municipal – ERC potser és el que s’ha mostrat més disposat a parlar-ne
—Esquerra va fer un diàleg amb tots els partits, però no estaven segurs i no es mullaven. Nosaltres volíem una resposta contundent: o dins o fora, res de tacticismes de “aviam què”. Això va donar peu a moltes especulacions per part de la oposició, però l’alcalde ja sabia que la oposició no es posaria d’acord. No es va tirar endavant perquè tot apuntava a que no es resoldria res, i que si es posava un altre govern, les coses seguirien igual. La clau és pactar un pla de mandat clar. Que la força amb més vots tingués l’alcaldia, però el govern el formés gent de tots els partits.

—Aquesta tendència al diàleg entre partits és la que buscaven els resultats electorals, no?
—Les eleccions van ser un gran càstig al meu partit, però ningú va guanyar. Tot i això, també m’ho prenc com que s’ha de buscar una voluntat de diàleg.
 

Comentaris

esparracats esparreguera
17.
Com que l'Eduard Rivas practica la censura al seu bloc, no accepta la crítica, encara que sigui respectuosa, l'expresso aquí.
1-El senyor Pedro Pedreño parla d'allö que no ha tingut mai, honestedat politica i personal.
2-Amb tot el respecte li dic al senyor Ramon Deler que està molt equivocat. Quan tens una dedicació exclusiva o parcial deixes de cobrar les dietes o les assistències als òrgans col.legiats. És un principi molt bàsic que la gent que vol estar en primera línea politica hauria de conèixer. Són errors de principiants en política.
3-L'Adriana té raó, l'alcalde actual és un incompetent, exactament igual que el govern anterior del qual tú vas participar i et pagaven molt bé.
Flautista d'Esparreguera
16.

Estic totalment d'acord amb Prudència, no tinguis pressa tan ràpid a veure la palla en l'ull aliè, que quan et presentis per ciutadans, si és que t'accepten d'on véns, què i qui ets, ja buscaràs suports, manifestos i et recordaràs dels quals un dia anomenastes amics

Socialista Esparreguera
15.

Estoy completamente de acuerdo con Prudencia, el tiempo dira donde quedamos los socialistas.

Socialista Esparreguera
14.

...............................................

Prudència
13.

Tranquil Ul•lenci, no et posis gelós que quan et presentis per Ciudadanos ja trobaràs qui et faci un manifest de suport!

Comenta aquest article