Rosa Maria Cuscó, jutgessa de pau. Què és el Jutjat de Pau?

Rosa Maria Cuscó Jutgessa de pau d'Esparreguera

Per Oriol Esteve

Què cal fer per canviar-se el nom; registrar un nadó o intentar resoldre les diferències amb un veí que no podem ni veure? Potser alguns pensareu que caldria desplaçar-se a Martorell o Sant Feliu, però només cal fer una visita als Jutjats de Pau de Can Pasqual. A banda d’això, aquesta institució porta a terme una pila de tràmits més que l’actual jutgessa de pau, Rosa Maria Cuscó, ens descobreix en aquesta entrevista. Ens acompanya el seu suplent als jutjats, en Toni Valor, i val a dir per la manera com m’ho expliquen, sembla que els dos s’ho passen d’allò més bé fent aquest servei per Esparreguera.


Pregunta: Pel qui no ho coneixen, què és un Jutjat de Pau?

Resposta: És un servei que depèn del Minis- teri de Justícia i que hi ha en pobles que no disposen de jutjats. Una de les seves funcions és que el jutge de pau ha de signar tots els docu- ments que li arriben d’altres jutjats, siguin exhorts civils o penals. També s’ocupa d’actualitzar el registre civil amb anotacions de defuncions, casaments, i naixements; i si algú de- mana alguna d’aquestes inscripcions (també anomenades literals), també se n’encarreguen des del jutjat de pau, ja que han de portar la signatura del jutge i el secretari. Abans, si hi havia un accident amb morts, era el jutge de pau qui havia d’anar al lloc dels fets i ordenar l’aixecament del cadàver.
 
Quines altres funcions té?
També es fan actes de conciliació on s’intenta que dos veïns que tenen una disputa puguin arreglar els seus problemes. Aquestes mediacions no sempre funcionen i a vegades s’han de fer judicis de faltes. Ens ocupem dels divorcis, canvis de nom, reclamacions de quantitats. Val a dir que la bona relació amb els serveis socials i la policia local ens ajuda a funcionar millor. Que ho sàpiga tothom que nosaltres sempre som a Can Pasqual per ajudar al vilatà amb qualsevol contratemps que tingui amb un altre veí.
 
Qui en forma part?
Va en relació als habitants de la població. Aquí a Esparreguera en for- mem part el jutge o jutgessa titular, un suplent que actua com a jutge quan el titular no pot o és de vacan- ces, i tres funcionaris amb una funció concreta cada un: el secretari del jut- jat, que s’ocupa dels temes penals; el gestor, que se’n cuida dels temes civils; i l’agent judicial, responsable del registre civil.
 
I aquests membres, com són escollits?
Pel càrrec de jutge de pau i el de suplent, l’Ajuntament fa una convo- catòria on es pot presentar tothom i en un ple els regidors fan una votació i escullen un dels candidats. Les úniques condicions són que no pots estar afiliat a cap partit polític i si ets advocat, no pots exercir com a tal mentre siguis jutge de pau. La resta de treballadors són funcionaris i per tant han passat unes oposicions.
 
Algú es pot guanyar la vida com a jutge de pau?
Ni de bon tros. Nosaltres cobrem del Ministeri de Justícia, però és un sou simbòlic, ja que si comptéssim les hores que hi dediquem, no sé ni si arribaríem a cobrar un euro per hora. Pensa que jo hi vaig gairebé cada matí i alguna tarda, i si algú no pot venir al jutjat, també m’he desplaçat fins a casa seva. Com que és un sou tan petit no cobrem cada més sinó cada trimestre i no tenim dret a atur ni estem donats d’alta de la segure- tat social. Ho dic perquè a l’última convocatòria per ocupar el càrrec de jutge s’hi va presentar molta gent i alguns van venir a preguntar al jutjat quant cobràvem. Val a dir que els tres funcionaris que treballen amb nosaltres sí que tenen un salari men- sual, però perquè fan una feina molt diferent de la de jutge.
 
Teniu molta feina al Jutjat de Pau d'Esparreguera?
Molta, com en qualsevol jutjat. Pensa que a part de tota la docu- mentació que he explicat abans i que ens arriba diàriament, la gent ens demana literals del registre civil constantment i ens ve a preguntar com han d’iniciar determinats trà- mits. També ens ocupem dels ex- pedients de casaments, que porten molta paperassa, i d’aquelles per- sones que se’ls ha condemnat i per ser la primera vegada no se’ls tanca a la presó, però han de venir a firmar cada 15 dies al jutjat.
 
Alguns Jutjats de Pau d'altres municipis ja s'han eliminat. Creus que des del Ministeri de Justícia es volen fer desaparèixer?
Hi ha rumors que així ho diuen i per aquest motiu em vaig voler tornar a presentar com a jutgessa de pau. Penso que cal una certa experiència per ocupar aquest càrrec i jo ja por- to un cert temps i he passat per les formacions de dret civil i penal, entre d’altres, que anualment organitza el Ministeri de Justícia pels jutges de pau. Tampoc cal tenir la carrera de dret ni molt menys, però sí que va bé tenir certes nocions bàsiques.
 
Abans has parlat dels judicis de faltes entre veïns. Com intenteu evitar arribar a aquest extrem?
Jo sempre prefereixo fer una me- diació, que és intentar dialogar amb els afectats i fer-los-hi entendre que no pots estar tota la vida enfadat amb algú, que són gent del poble o famili- ars i se’ls han de trobar pel carrer. A vegades ens surt bé i d’altres no.

Quines sancions apliqueu?
Jo sóc partidària d’utilitzar els serveis a la comunitat com a càs- tigs. Tot i això, moltes vegades no és possible aplicar aquesta mena de sanció, per tant es posen multes econòmiques.
 
Quina és la dificultat més gran de ser una jutgessa de pau?
Has de ser una persona molt neutral, sobretot perquè a vegades hi ha judicis de faltes entre veïns i pot ser que tu coneguis algun dels dos. També et demana moltes hores, però a mi no em fa res. És un càrrec molt vocacional i has de tenir ganes d’ajudar a la gent del poble. Penso que t’enriqueix com a persona i que dóna moltes alegries.
 
Què ha de tenir un bon jutge de pau?
Segons la meva experiència, has de saber escoltar i tenir molta paciència. Has d’intentar entendre les persones, dialogar amb elles i fer l’impossible perquè tothom estigui content, i no sempre s’aconsegueix. Has de destinar-hi moltes hores i a vegades has de ser una mica psicò- leg perquè et trobes amb problemes molt complicats. Quan veus que les coses funcionen bé, te n’alegres; però a vegades, malgrat tot el que has in- tentat, no te n’has sortit i et sap més greu, però segueixes treballant. És una feina molt vocacional i necessita molta dedicació, però quan t’hi pre- sentes ja saps on et poses.
 

Comentaris

Angel Luis Esparreguera
2.

Mi hijo esta en China,alla nos enviaron ,solo que tienen un problema no tienen ni idea de donde esta el consulado,,en China deverian saber si esta casado o soltero ,,aqui en su pueblo no tenian ni idea,,,,

Rosa Lopez Petit Esparraguera
1.

Pues mi hijo se tiene que casar, necesitaba el papel conforme estaba soltero y parece ser que tiene que ir al consulado de donde el esta,,,,esta en el extranjero,,pues alla sabrán si esta //// soltero o casado////aqui no tienen ni puñetera idea si se ha casado o no,dicen que tiene que ser el , el que lo diga,pues lo mismo se casa dos o tres veces en sitios diferentes ,pues según parece va a la conciencia de casa persona , no pueden mirar en un registro .me parece que todo no son flores, que tambien hay algunas espinas en este juzgado de Esparraguera.

Comenta aquest article