Genís Mira García, un metge amb bon ull

Genís Mira García Doctor en medicina, a Esparreguera des de 1961

Entrevista per Carles Reynés
 
El “doctor Miras”, va néixer a Benilloba a la província d’Alacant fa 86 anys i es reconeix a si mateix com “un metge d’escaleta” d’aquells d’anar casa per casa a visitar els pacients i d’estar de guàrdia les 24 hores del dia. Ara li costa caminar i desplaçar-se, però encara manté aquella energia a la mirada i aquell parlar contundent i segur. Per mantenir el cap fresc no se separa mai dels seus llibres de medicina, encara estudio sobretot geriatria i pediatria: els vells i el futur; haig d’estar al dia. Els llibres de matemàtiques, la seva altra afició, es barregen amb tutorials d’informàtica i d’internet. La televisió és per sentir les bestieses que diuen i oblidar-les. Comparteix els dies, sempre amb la seva esposa Marta i sovint amb els fills i néts. Per cert, aquesta —fent referència a una neta, diu que vol ser metge.
 
El Genís és fill de pare advocat i mare mestre, però ni l’un ni l’altre van exercir mai. La seva família benestant, un cop i acabada la guerra, el van internar en un col·legi religiós d’Ontinyent on va acabar el batxillerat. Però després vaig suspendre l’examen d’estat, era com ara la selectivitat però més difícil, i no vaig poder fer una enginyeria tal com jo volia. Vaig decidir anar a Barcelona on tenia família i després d’un any estudiant dret, em vaig adonar que no servia per fer d’advocat i em vaig passar a medicina. L’any 1954 ja era metge. Va fer la mili a València i allà va tenir l’ocasió d’exercir la medicina per primer cop. Després d’alguna substitució a Alcoi, vaig tenir l’oportunitat de treballar un any i mig a un hospital de Granada en l’especialitat de parts, va ser una experiència colossal. I de Granada a Esparreguera.

Tot buscant feina a Barcelona, va veure un anunci per fer una substitució a Esparreguera d’un tal Doctor Balaguer. El 18 de maig del 1961 arribava al que seria el seu destí professional definitiu. Esparreguera només tenia sis mil habitants i els malalts es repartien entres els metges Peropadre, Bosch i ell. De les hores ençà, la pràctica de la medicina ha canviat molt gràcies a la tecnologia; nosaltres les úniques eines que disposàvem era: parlar amb el pacient i l’exploració corporal.

Va residir molts anys a la Fonda Carmeta però de consultes en va tenir quatre. La primera a l’antic hospital del carrer Ferran Puig amb una taula de bar i un sofà, després al carrer Montserrat, d’allà, al carrer dels Arbres i vaig acabar al mateix edifici de l’inici, on es va construir el primer ambulatori d’Esparreguera.

Qui el recordi a la consulta fumant una cigarreta rere l’altra, ha de saber que el metge que li recomanava que no fumés, encara fuma: una cosa és fer de metge i l’altra és ser pacient. Sempre s’ha dit que el doctor Mira era un metge que tenia “bon ull”. El metge ha de transmetre seguretat i no donar mostra de dubte; procurava ser sincer però aquesta manera de ser no agradava tothom. Amb un centenar llarg de pacients cada dia… la meva obligació era escoltar tothom fos qui fos i aplicar el codi deontològic al peu de la lletra, una norma sagrada. 
 
Per convicció personal, no li ha agradat mai barrejar-se amb les coses del poble, no li ha interessat mai. Sempre he procurat no molestar, ni influir ningú amb les meves idees: amic de tots, però cadascú al seu lloc. Sempre ha rebutjat, i encara ara, qualsevol notorietat tant professional com personal. Un cert dia, anant pel carrer, un pacient agraït li va dir: —Vostè em va salvar la vida; i el doctor Mira, sarcàstic i sec com sempre li va etzibar: —Mentida! 

Per cert, abans de donar-me un sí a mitges, per l’entrevista, em va dir: No!

Comentaris

Toni Libran Esparreguera
1.

És un privilegi tenir-te d'amic, ets metge i bona persona encara que u intentis dissimulà, cuidat.

Comenta aquest article