Sergi Castellano. Un biòleg esparreguerí a l'estranger.

SERGI CASTELLANO Científic, ha liderat una investigació de l’Institut d’Antropologia Evolutiva Max Planck de Leipzig que ha portat al descobriment d’una antiga hibridació entre els neandertals i els homo sapiens

El biòleg esparreguerí és l’autor d’un estudi que demostra com les dues espècies humanes es van creuar molt abans del que es creia fins ara. Abans d’aquest descobriment, es considerava que el primer trobament entre homo sapiens i neandertals es va produir fa uns 50.000 anys. Però la investigació encapçalada per Castellano ha descobert que les dues espècies humanes van hibridar fa més de 100.000 anys. Aquest estudi suggereix que una població d’homo sapiens va emigrar de l’Àfrica i va mantenir relacions sexuals amb neandertals, fet que va propiciar que aquests homínids arcaics adoptessin part del genoma humà. Aquest primer moviment migratori d’homo sapiens es va extingir però va deixar el seu ADN en els neandertals, com en el d’un exemplar de dona trobada en una cova de Sibèria. 

Des de la revista 777, hem volgut saber més de Sergi Castellano qui inaugura aquesta nova secció: Esparreguerins a l’Estranger. 


Com vas passar d’Esparreguera fins a ser investigador d’un institut alemany tan especialitzat? 

Vaig estudiar a l’Escola el Puig i al Cairat, amb la sort de tenir molt bons professors. Després vaig estudiar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Acabant la carrera vaig interessar-me per la Bioinformàtica i vaig començar a treballar amb qui seria posteriorment el meu futur director de tesi a Barcelona, fet que em va portar a realitzar una estada a la Universitat de Manchester per seguir estudiant Biologia Computacional. Al tornar vaig començar el meu doctorat a la Universitat Pompeu Fabra.


Et va tocar emigrar com a molts altres científics per falta d’oportunitats a l’Estat Espanyol?

No, jo vaig marxar el 2004 quan la qualitat de la ciència creixia a bon ritme a Catalunya i a Espanya. Vaig marxar als Estats Units i vaig viure sis anys a Hawaii, Nova York i Washington DC, treballant en diferents grups de recerca. Fins que finalment, una molt bona oferta del Max Planck de Leipzig em va fer tornar a Europa junt amb la meva parella, que porta un altre grup de recerca, i el nostre fill.  


Has treballat en alguna investigació aquí a Catalunya? Quines diferències has trobat amb la investigació que es realitza des d’Alemanya? 

Sí, he treballat en moltes investigacions durant el doctorat i també després. Hi ha molts grups de recerca bons a Catalunya i a Espanya. La gran diferència amb els països capdavanters són els recursos i la visió científica de la societat i dels diferents governs. Aquí cal millorar el procés de selecció dels candidats a les universitats i fugir de la idea de funcionaris-científics que no donen comptes de la seva feina cada tres o cinc anys. Més inversió pública i sobretot privada també ajudaria, però sempre amb criteris de qualitat i no de quantitat científica.

Els humans moderns van passar a dominar tot el planeta, mentre que els humans arcaics que habitaven Europa i Àsia es van extingir.


Què heu demostrat amb aquesta recent investigació? 

Hem demostrat que aquestes les entre els Denisovans i els Neandertals, dos grups humans arcaics, són degudes no només a la barreja dels Denisovans amb grups humans més antics sinó a la barreja dels Neandertals amb grups humans moderns que van sortir d’Àfrica fa 100.000 anys. Això és 40.000 anys abans del què es pensava fins ara. Aquests primers grups d’humans moderns fora d’Àfrica segurament es van extingir. En canvi la segona sortida d’Àfrica dels humans moderns, fa 60.000 anys, va ser un èxit. Els humans moderns van passar a dominar tot el planeta, mentre que els humans arcaics que habitaven Europa i Àsia es van extingir. Els dos esdeveniments poden estar relacionats, però els motius exactes de l’extinció d’aquests humans arcaics no es coneixen.


La hibridació entre grups humans era comú?

Si, molt comú. Les diferents poblacions humanes es podien barrejar malgrat algunes incompatibilitats genètiques. Ara mateix sabem de sis o set hibridacions entre diferents grups humans arcaics (Neandertals i Denisovans) i humans moderns. Els grups arcaics també es barrejaven entre si, fins i tot, amb grups encara més antics que podrien estar relacionats amb l’Homo Erectus, el qual va viure fins fa potser 100.000 anys en alguns llocs d’Àsia.

Hem d’entendre l’evolució  humana com una xarxa de poblacions que, malgrat que separades geogràficament durant centenars de milers d’anys, podien tenir descendència fèrtil quan es trobaven.


Es pot seguir entenent l’evolució humana com un arbre genealògic?

No, l’hem d’entendre com una xarxa de poblacions que, malgrat que separades geogràficament durant centenars de milers d’anys, podien tenir descendència fèrtil quan es trobaven. És a dir, quan els humans moderns van deixar l’Àfrica van trobar-se dos, tres o més grups d’humans que vivien a Europa i a Àsia. És possible que a l’Àfrica hi hagués durant els últims 200.000 anys altres grups d’humans no moderns convivint alhora que els moderns. Ara podem veure trossos dels genomes arcaics en els humans d’avui dia, i per primer cop, parts dels genomes dels humans moderns en els humans arcaics.


Seria possible trobar jaciments on es provin altres exemples de cohabitació de diferents espècies d’homínids en un mateix ecosistema? 

És possible. De moment no s’han trobat individus contemporanis en la mateixa cova de diferents grups humans, així que no tenim clar si hi havia convivència o trobades esporàdiques entre espècies d’homínids. 

Carlos Ortí

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article