Jordi Vives. No es pot ser més d'Esparreguera que ell.

Jordi Vives Gran seguidor del Barça, soldat romà a La Passió i dimoni als Pastorets, entre moltes altres coses.

És un home familiar i de poble, una persona entranyable. S'estima allò que l'envolta perquè és la seva brúixola i la seva seguretat. Totes les activitats multitudinàries són la seva vida: fer de pinya als castellers, tocar el tabal amb els diables, cantar caramelles o disparar el "xupinasso" de l'"encierru" de les gallines amb música de la Passió... No es pot ser més d'Esparreguera que el Jordi Vives. Durant la Festa Major de juliol es canvia d'indumentària tres o quatre cops al dia, però després del castell de focs, passa la pitjor època de l'any. No m'agraden els mesos d'estiu perquè no hi ha res. Tot el que m'agrada, a l'estiu no n'hi ha. La resta de l'any treballa al FIL. “Allà som gent d'Esparreguera i pobles del voltant. Treballem per empreses d'aquests pobles. En entrar marquem i sovint canviem de feina. És un treball de matí i tarda amb parades per esmorzar i parlar amb els companys. Tot i que és lluny, cada i dia vaig i vinc a peu". Corre una dita que afirma que, si passeges per Esparreguera i el Jordi Vives no et saluda, no et pots considerar esparreguerí. 

A casa seva sempre s'ha viscut l'esport i sobretot el bàsquet. El Jordi és l'animador número u del Bàsquet Esparreguera. “Fa uns anys havia sigut ajudant d'entrenador d'un equip femení”. Però ho combina amb la seva gran afició pel Barça. “Tinc tots els equipaments del bàsquet i del futbol; i també les sabatilles, la manta, el despertador i el raspall de les dents, tot! Aquest any guanyarem la Champions!” Tot i que li agrada anar al Nou Camp, prefereix la familiaritat del Palau Blaugrana per les dimensions i sobretot per les Cheerleaders. “Però... l'esport em va ajudar a llegir.” La seva dificultat per l'aprenentatge de la lectura, la va suplir amb grans dosis d'esforç i persistència tot llegint cada dia un diari esportiu. Sempre el veureu passejant amb l'Sport sota el braç. És la seva informació i la seva medicina.

Al cap de nou mesos de néixer, era el Nadal de 1978, ja va fer de nen Jesús a la Passió, a la falda de la seva tieta Paquita que hi feia de mare de Déu. Encara no caminava, ja anava amb la seva mare, que cantava, al fossat per veure la Passió de ben a prop. “Ara faig de dimoni als Pastorets, sóc el que diu "-L'oli ja bull; ja, ja, ja..." i ballo al ball de dimonis. I quan s'acaben els Pastorets cap a assajar la Passió.” Des de sempre, la Passió ha sigut la seva fixació, el seu referent, quasi la seva vida. El seu avi i la seva tieta, grans actors de l'espectacle, segur que alguna cosa hi tenen a veure. Coneix el text i la música de dalt a baix. Es conta que un dia, el Joan Taulé fent de Pilat, es va deixar una part del text en l'actuació i el Jordi va ser l'únic que se'n va adonar. “Però jo volia fer de soldat, de romà i portar l'estendard del SPQR.” El Jordi sent la Passió com ningú. A tot arreu on va parla de la Passió, la viu com ningú. Més d'una festa la seva mare ha d'estirar el dinar perquè el Jordi porta algun invitat que ha vingut a veure l'espectacle.

Quan li queda temps es distreu amb l'esport i tot el fet relacionat amb temes bíblics. “Llegeixo i miro pel·lícules de la vida de Jesús com ara Ben-Hur. A la Passió, al matí, quan faig de poble sóc Ben-Hur i a la tarda, vestit de romà sóc Messala.” Per no perdre pistonada, aquest estiu ha vist una passió a Àustria i no fa gaire la d'Oberammergau a Alemanya.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article