Josep Maria Mata-Perelló. Descobrint el territori.

Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Geologia i Mineralogia de la UPC Professor i autor de diversos llibres sobre mineralogia

Els últims anys s'ha produït un increment de l'interès pels temes ecològics i per la natura en general i, evidentment, la Geologia també forma part d'aquest interès. És per això que avui entrevistem en Josep Maria Mata-Perelló.
Per Joana Llordella

El professor va néixer a Lleida, l'any 1942, però fa molts anys que resideix a Manresa. És doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Geologia i Mineralogia de la UPC. Ha dirigit el Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC des del 2006 fins a l'any 2012, quan es va jubilar com a professor.

El Josep Maria, a més, ha escrit nombrosos llibres sobre mineralogia i articles en publicacions i revistes relacionades amb el món de la mineralogia, la geologia i la protecció del patrimoni geològic i miner. Llegia en una publicació especialitzada:

"Les xifres de Mata-Perelló maregen –1.500 publicacions, 739 congressos–. Les seves obres i activitats són internacionalment reconegudes, de tal manera que la UNESCO el va nomenar assessor tècnic per a la defensa del Cerro Rico de Potosí (Bolívia)".

Mata-Perelló és promotor del Geoparc de la Catalunya Central i de molts d'altres de la península Ibèrica i Sud-amèrica.

Coneixes molt bé Esparreguera, no?

És clar, cada any hi venim un parell de vegades.

Què et diferencia de la resta de professorat? Perquè a mi em consta que tens veritables seguidors, no és així?

Jo sempre m'he considerat un àcrata com a professor. He cregut que l'autoritarisme no és vàlid i el professor ha de ser un company a l'aula, qui ensenyi recorrent el territori, no amb classes magistrals. Potser per això he agradat als meus alumnes.

Com sorgeix aquest interès per la natura en general i la geologia i la mineria en particular?

Això surt per casualitat. Quan estudiava batxillerat no tenia ni idea del que volia fer. Volia fer cinematografia.

On vas estudiar?

A Lleida, després vaig venir cap a Barcelona; em vaig trobar un professor molt bo que explicava Geologia a la Universitat de Barcelona i per això vaig estudiar aquesta matèria. Va ser una vocació despertada més tard.

No et ve de família?

No, no. El magisteri sí, perquè el meu pare era mestre.

Una vegada em vas presentar l'Oriol Riba, qui va publicar El Diccionari de geologia, i em vas dir que era el millor geòleg que teníem aleshores. Malauradament ara ja és mort. Podem dir que ets el millor geòleg de Catalunya?

No, no, afortunadament n'hi ha molts, cada dia més. Quan vaig presentar la tesi sobre els minerals de Catalunya, vaig dir: —Això no es podrà superar. —Com que no? Després n'han sortit que m'han ultrapassat. Com es diu en castellà "—Me han enmendado la plana".

Fa uns anys el Centre d'Estudis Comarcals de Baix Llobregat va publicar un llibre dins de la col·lecció Coneix. Es titulava "La Geologia des del Baix Llobregat", que vas escriure amb en Ferran Climent i la Yolanda Eito, professora de l'INS El Castell d'Esparreguera. En aquella ocasió, abans de la publicació, es van realitzar unes classes teòriques i pràctiques sobre la nostra comarca a les quals vaig tenir la sort de participar. Allí vaig conèixer una riquesa de la comarca, que estic segura que és completament desconeguda per la majoria de lectors. Ara es discuteix molt sobre a quina comarca pertany Esparreguera. Tu ets partidari del Montserratí o del Baix Llobregat?

Crec més en la Catalunya Central, però és clar, Esparreguera és del Baix Llobregat. La comarca del Montserratí, des del punt de vista geològic, la veig una mica complicada perquè normalment són valls, i el Montserratí és una muntanya i també són tots els espais que es fan al voltant de la muntanya. Podria ser una comarca, ara que se n'estan creant de noves, com ara el Moianès, l'Alta Segarra o el Lluçanès; ara que s'ha descompost la comarca d'Anoia en dues parts.

Aquestes noves divisions creus que tenen relació amb la política o tenen relació amb la geologia i la natura? O van lligades?

Crec que van lligades. Totes aquestes comarques tenen una història comuna entre elles i, per tant, tenen una raó de continuar, de ser. El Moianès, per exemple, és una comarca que ha estat reivindicada en els últims cents anys diverses vegades i fins ara no s'ha fet realitat; el Moianès igual. El que des de la Catalunya Central es diu el Baix Nord, que és tot el sector del Baix Llobregat, des de Martorell cap amunt, també té un sentit perquè és molt diferent que la resta del Baix Llobregat.

Has treballat alguna vegada amb l'Ajuntament d'Esparreguera. Em refereixo a si has fet algun estudi de casa nostra a petició de l'Ajuntament?

Sí, sí, n'hem fet dos. Un primer estudi sobre les Roques Blaves i un altre sobre les explotacions que hi havia. Les graveres.

En aquests moments el Josep Maria és el President del Comitè Científic del Geoparc de la Catalunya Central; és l'assessor en mineria dels geoparcs del Sobrarbe (Aragó), Molina de Aragón (Castella - la Manxa) i Hidalgo (Mèxic). Per tant, hem topat potser amb la persona més entesa en temes de Geoparcs.

El projecte del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central és el primer d'aquestes característiques, si no m'equivoco, del país i de l'estat espanyol. Com és que solament tenim un geoparc a Catalunya. Ens pots explicar l'inici d'aquest projecte i què pretén?

Perquè fa pocs anys que hi són. A Tremp hi ha la idea de fer un geoparc, però des de la UNESCO volen que afinin les diferències que hi ha entre ells i el que hi ha a l'Aragó, el Sobrarbe, i en aquest moment estan elaborant un document. El geoparc de la Catalunya Central forma part de la Xarxa mundial de Geoparcs de la UNESCO, té com a finalitat constituir una figura que conservi, protegeixi, restauri, si cal, i divulgui des d'un punt de vista científic i turístic el patrimoni geològic i miner de la Catalunya Central. Un geoparc és molt més que un parc geològic. Un geoparc abasta la geologia del territori amb tot el que hi ha a dins, la fauna, la flora, la història, els costums, la vinya en el nostre cas, per exemple. Es pretén que la gent que visiti el geoparc s'ompli de coneixement de la zona. També busca que els centres turístics que hi ha, per exemple, els restaurants, gaudeixin d'aquest públic. Afegiré que és una manera de preservar el territori.

Tinc entès que en aquests moments a la Península n'hi ha onze: un a Portugal, tres a Andalusia, un a l'Aragó, un a Euskadi, un a Extremadura, un a Castella - la Manxa i el nostre.

Sí, fa poc se'n va expulsar un de l'Aragó per motius burocràtics. Em vaig enfrontar al representant de la UNESCO, Espanya, que és del PP, i li vaig dir que com a ciutadà del món, em negava que s'exclogués un territori nostre. A més, era el primer, però l'han expulsat deixant enlaire tot allò que s'havia fet al territori.

Creus que en sortiran més? Algun a Catalunya?

Aquí a Catalunya ja és difícil.

Quins són els centres d'interpretació del parc o, millor, primer, ens pots explicar què és un centre d'interpretació?

És l'espai d'acollida de la gent a qui s'explica la geologia del geoparc. En el cas del de la nostra zona, tenen diverses entrades o centres d'interpretació. La primera porta seria al sud, a Collbató, a les coves del Salnitre, que ara es diuen de Montserrat. Tenim una porta al nord, que és Cardona, i una altra porta a l'est, que és Moià. Després, a la part central, tenim el Museu de Geologia de la UPC, a Manresa.

El Geoparc de la Catalunya Central inclou els pobles del Bages i també Collbató, però no Esparreguera. Creus que en futur hi hauria de ser?

I del Moianès, que un tros era del Bages. Jo crec que Esparreguera hi hauria de ser. Porto molta gent d'altres països a la Catalunya Central i també els porto a Esparreguera, perquè a Esparreguera hi ha una cosa que no hi ha al geoparc, el paratge de Roques Blaves, que són materials de l'era primària, per tant, val la pena.

I què passa amb el Bruc, Hostalets de Pierola i Olesa?

Hostalets de Pierola ha demostrat un cert interès, concretament els del Centre d'Interpretació Paleontològica, però és clar, seria més fàcil si hi entrés Esparreguera, ells no hi poden entrar, perquè la superfície del geoparc ha de ser uniforme, i els Hostalets toca una mica amb el terme de Collbató. Olesa i El Bruc també tenen interès a entrar-hi.

El Baix Llobregat és una de les comarques de l'àrea de Barcelona i he llegit que és la que millor sintetitza la geologia d'aquestes comarques. Per què?

Perquè ho té tot. Com que és allargada, agafa part del massís de Montserrat, que és la Depressió geològica de l'Ebre, agafa la Serralada Litoral i Prelitoral i també la Depressió Litoral i Prelitoral. Parlem doncs, de cinc unitats geològiques. O sigui, té totes les unitats.

Aprofitant que et tenim amb nosaltres cal parlar de les Falles de la Colònia Sedó, els travertins dels encontorns d'Esparreguera.

La Colònia Sedó està en el punt en què la Depressió Prelitoral Catalana està en contacte amb la Serralada Prelitoral i allí hi ha una falla important que és la falla de Roques Blaves. En relació amb aquesta hi ha una sèrie de falles que fan que sorgeixin els materials del Terciari. Ho podem veure a la carretera de Can Sedó que va cap a les Balmes. Allà se'n veuen quatre o cinc d'aquestes falles. Hi ha travertins a l'església de Santa Maria del Puig, sobretot al sostre, perquè els arquitectes del romànic ho feien millor que els actuals. Els del romànic col·locaven el travertí –que és una roca compacta (no es trenca), però lleugera– a la part alta de l'església que, en ser esponjosa, no reverberava. En canvi, els arquitectes d'ara el posen a terra i, és clar, com que és una roca carbonatada, quan es mulla, patina.

Pel que fa a indrets geològicament interessants, propers al Balneari de La Puda, quins se'n poden destacar?

De cara a la futura integració al geoparc, destacaria del paratge de La Puda tot el context: Una sèrie de filons que hi ha al començament del camí que va cap a La Puda, la part de Sant Salvador de les Espases –allà hi ha una discordança progressiva, unes capes que es van sedimentant i al mateix temps es pleguen (un terme que va ser definit pel geòleg català Oriol Riba), una de les millors de Catalunya. Després trobem l'interessant torrent de Roques Blaves, i més llocs. Val la pena veure els xaragalls, també els d'Olesa de Montserrat, però el Torrent de les Roques Blaves és lineal i el pots visitar d'una punta a l'altra. Recordem que els terrissers d'Esparreguera utilitzaven la terra de les Roques blaves (milonita o tectonita).

Trobem antigues explotacions mineres?

A prop d'aquí hi ha hagut una mina molt important "La Martorellense", que no es troba a Martorell sinó al terme de Castellví de Rosanes, també a Gavà (mineria de ferro), a la mina que es diu del Papiol, que en realitat és de Sant Cugat, a prop d'aquí, n'hi ha hagut una al Bruc.

A les Coves del Salnitre per què els van canviar el nom?  Perquè no hi ha salnitre (nitrat de potassi)?

He estudiat els minerals de Catalunya, i no puc dir que a les coves de Collbató no hi hagi salnitre però no n'he trobat mai. Allà he trobat fosfats, i els fosfats són per a fabricar explosius.

I dels forns de calç, què me'n dius?

A Collbató en tenim dos. És un tipus de forn en el qual es posa llenya i carbó i, quan es crema, descompon el carbonat de calci en òxid de calci –que és la calç viva– i anhídrid carbònic.

La mineria dels àrids, constitueix un negoci plenament actiu a la comarca del Baix Llobregat. Com ens pot perjudicar la seva explotació?

Aquí hi ha una gran producció d'àrids i la seva explotació no sempre s'ha fet bé i ha espatllat molt el medi natural. És clar, ha donat riquesa a qui la feia, però caldria que l'Ajuntament vetlli perquè la restauració es faci ben feta. Ara es fa millor. Hi ha d'haver una capa on creixi la vegetació i quan aquesta creixi és quan se li han de plantar arbres.

Quines visites ens recomanaries al nostre terme? Recordo que una vegada em vas fer entrar en una cova on vaig descobrir la goethita. Explica d'on prové el nom d'aquest mineral.

El nom de goethita prové del nom d'un químic naturalista alemany, que també era escriptor. Estava interessat per molts camps del saber; ell és en Goethe –molt conegut pel seu llibre "Faust"– i per això porta el seu nom.

És difícil això d'estimar les pedres, no?

Sí, però s'ha d'entendre. La natura és com un llibre obert. Només cal obrir-lo i t'explica moltes coses. A vegades, quan estava a la Politècnica i discutíem pressupostos, marxava de la reunió i els deia: –M'entenc més amb les pedres que amb vosaltres!

Vaig tenir l'ocasió de conèixer-te en les diverses sortides que vam fer pel Baix Llobregat. Aleshores vaig veure que eres una persona singular, perquè hi va haver un moment que estaves en un racó escrivint un poema en una llibreteta. Fantàstic, vaig pensar. Li agraden les pedres i la poesia. I sé que també vas escriure un poema dedicat a Labordeta, justament el dia que va morir.

Sí, m'agradava Labordeta per la seva manera de ser i pensar. No el coneixia personalment, però teníem amics comuns, d'un ambient revolucionari que m'agradava.

EN RECORD DE JOSÉ ANTONIO LABORDETA 
Se ha apagado tu voz, 
y solo quedan los ecos,
que canta hoy el pueblo,
en recuerdo de tus sones.
Tus recios cantos del ayer, 
siguen latentes aún,
en el aire navegando,
en las mentes de las gentes. 
Se ha apagado tu voz,
que aun retumba por doquier, 
cantando a las libertades,
a tu pueblo, que es el nuestro. 
Con tu voz y tu guitarra, 
eras del pueblo, cantando,
en los campos y baldíos, 
hasta el día de tu marcha. 
Se ha apagado tu voz, 
pero queda tu recuerdo. 

           LO GAT ROIG
           (Josep M. Mata-Perelló)

Signes el poema com "Lo gat Roig". D'on surt aquest pseudònim?

Perquè sóc roig i m'agraden els gats! 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article