Oriol Malet: “Ara treballo en un còmic on tracto alguns dels pintors de l’anomenat ‘art brut’, moviment artístic de postguerra. ”

per Carles Reynés Montoriol

Oriol Malet Il·lustrador

Oriol Malet: “Ara treballo en un còmic on tracto alguns dels pintors de l’anomenat ‘art brut’, moviment artístic de postguerra. ”
Oriol Malet: “Ara treballo en un còmic on tracto alguns dels pintors de l’anomenat ‘art brut’, moviment artístic de postguerra. ”

L’Oriol Malet (1975) i la seva família viuen al poble adoptiu d’Esparreguera des de fa quinze anys. Volíem viure una vida de poble per a nosaltres i les filles que han anat venint; sobretot per elles: per la proximitat de tot. Viuen al carrer Gran i des del terrat de casa veuen el campanar. Van veure i notar que a Esparreguera hi passaven coses: flaires de cultura que es notaven molt més que al seu poble de Martorell. És dels que es lleva ben d’hora i dorm poc. Estic molt content que m’hagin demanat de fer el cartell de la Festa Major; vull que sigui: popular, senzill i gens original. Amb gent.

És un dibuixant de la vella escola: dels que va amb el llapis a la mà. De sempre que em veig dibuixant i ben aviat vaig decidir que aquest havia de ser el meu itinerari professional. L’Oriol deixa entreveure que de jove era conscient de les seves possibilitats i de l’esforç que era capaç de fer per arribar a ser un bon professional de la il·lustració, però confiava poc en ell mateix. Els meus inicis estaven orientats cap al món del còmic: jo era el típic ‘pintamones’.

L’Oriol Malet es declara una persona curiosa, interessada a abastar un entorn de coneixement com més ampli millor. Sovint estava en conflicte amb mi mateix intentant dominar el meu caràcter caòtic, però em vaig adonar que el què no acceptava de bon grat era la rutina. Com a il·lustrador, l’Oriol, volia ser capaç de servir qualsevol text amb l’estil que més li pogués fer costat: clàssic, expressionista, avantguardista... I perquè això fos possible es va inventar altres “Oriol Malet” perquè cadascun d’ells expressés el millor d’ell mateix. Com a gran aficionat al jazz diríem que és com si participés en diferents formacions i estils però sempre amb l’ingredient imprescindible de la improvisació. La persona a mesura que es va formant s’orienta cap a unes prioritats; l’artista es fa a base de treball i persistència: el talent ve seguit d’hores i hores de curiositat que menen cap al coneixement. Un dibuix comença amb la mirada i el cervell l’acaba.

Per l’Oriol, il·lustrar no és decorar sinó un diàleg amb el text. El text sempre és prioritari. D’inici, el meu pensament funciona amb mode literari i després ja vindrà la il·lustració de premsa, de llibres d’editorials i de propis, de còmics... La il·lustració en premsa li permet afegir al text una espurna de la seva opinió; la il·lustració en llibres li ofereix la possibilitat de destacar-ne els moments claus, en la il·lustració en el còmic ell marca el temps i el ritme de la narració... Fa poc més d’un any va publicar ‘a mitges’ amb la seva filla de sis anys, “La Mariona i els seus monstres”, una barreja entre els artistes de l’expressionisme abstracte americà i el traç de la Mariona. Ara treballo en un còmic on tracto alguns dels pintors de l’anomenat ‘art brut’, moviment artístic de postguerra. Fa poc he publicat amb John Carlin, periodista i escriptor, “Mandela et le général”, a partir de la seva pròpia novel·la “El factor humà”, on s’explica un aspecte molt interessant dels darrers dies de l’apartheid amb la meva manera gràfica de narrar. És una forma de fer periodisme prou popular a Europa, en especial a França i que aquí encara està per explotar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article