La història d'Àngel de Montserrat, membre de la Societat Coral La Flora

Repassem la història d'un manresà molt connectat a la Colònia Sedó

Olesa de Montserrat, Esparreguera

Font de la Barona
Font de la Barona | --- Col·lecció Privada

Per Joana Llordella

L’autor d’aquest poema dedicat a la Font de la Barona és en Josep Vilà i Ortonobes1, escrivent i comptable, per un cantó, i dramaturg, poeta, novel·lista i periodista conegut amb el sobrenom d’Àngel de Montserrat –pseudònim amb el qual firmarà alguns dels seus articles al Renaixement Olesà–, per l’altra. A més, Vilà va ser un dels primers locutors de Ràdio Manresa2.

Nascut Santpedor (Bages), el 18 de desembre de 1880, va residir a Manresa i va tenir força relació amb la població veïna d’Olesa de Montserrat. D’ideologia catalanista, a la publicació olesana Renaixement Olesà, del 15 de febrer de 1919, es declara amant de Pau Claris, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Enric Prat de la Riba i, especialment, de l’obra d’Anselm Clavé, a qui dedica diverses poesies.

En Josep Vilà és autor de diversos reculls de poesies com Cants d’Ocell de Bosc (1919), Amor del jardí del poeta (1919), Sublimitat (1919) i Seguint a Clavé (1919), però també de comèdies dramàtiques en tres actes i prosa com Les noies de fàbrica (publicat per Boixeda, Manresa, l’any 1931), La ciutat alta (1932), novel·les per fascicles com Gent de fàbrica (1919) –que es posaven a la venda un cop al mes a la redacció de la publicació olesana Renaixement Olesà amb gran èxit, i que probablement també arribaven a Esparreguera–, i novel·les històriques com La llegenda del Montserrat (1919). A més a més, és autor d’uns Pastorets titulats La llegenda de Nadal (1930).

Segons M. Amat3, Vilà va ser membre de la Societat Coral La Flora de la Colònia Sedó d’Esparreguera (fet que el vincula encara més al poema dedicat a la Barona).

L’autor va ser Soci Numerari de l’Associació de la Premsa de Manresa i Comarca i durant la Guerra Civil, va formar part del Consell obrer de l’administració de Ràdio Manresa i va estar afiliat al sindicat Unió General de Treballadors (UGT).

Amb l’arribada del franquisme se li va fer un Consell de Guerra i va ser acusat d’auxili a la rebel·lió i per això fou condemnat a 20 anys de presó menor a la Model de Barcelona4, institució on entrà el dia 4 d’agost de 1939.

 

[1] Si voleu ampliar la informació consulteu el treball d’Amat, M. (2016). Un segle de premsa local a Olesa de Montserrat (1879-1980) (Treball de fi de Grau de Periodisme). Universitat Autònoma de Bellaterra, Catalunya.

[2]  Gasol, Pere i Aloy, Joaquim (2001). Joves i republicans. La República a Manresa (1931-1936). Ajuntament de Manresa, pág. 107.

[3] Op. cit., pàg. 84.

[4] “Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975). http://www.memoria.cat/censpresos/content/vil%C3%A0-ortonobes-josep [data de l’última consulta: 17 de juliol de 2018]

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article