Una temporada perfecta, un equip per a la història

30 victòries i cap derrota, rècord d’imbatibilitat, campions invictes de Catalunya i ascens a la lliga EBA.

A fons

La foto dels campions
La foto dels campions | Jordi Pinyol Guamis

Per Albert Pedrol

La temporada del Tenea C.B Esparreguera ha estat tan espectacular que fins i tot, a vegades, les paraules no són suficients per expressar la grandiositat del que ha pogut viure la parròquia verd-i-negra aquest curs 2017-18. El CBE s’ha convertit directament en història viva del bàsquet català, i ho ha aconseguit mantenint un dels trets més característics de la seva essència: jugar amb un bloc de jugadors majoritàriament formats al planter esparreguerí. L’Esparreguera ha polvoritzat gairebé tots els rècords del territori, i tal com va manifestar el seu tècnic, Òscar Navarro, va posar “la cirereta del pastís” a Salou el cap de setmana del 26 i 27 de maig, escenari on va materialitzar el desitjat ascens a EBA i on també es va proclamar campió invicte de Catalunya. Paraules majors.

El viatge ha estat frenètic. Mai ningú s’hauria pogut imaginar a principis de curs que la temporada seria tan rodona i tan perfecte. Impossible. És cert que l’Esparreguera partia com un dels principals favorits per tornar-se a plantar als Play-offs d’ascens a EBA (on l’any passat va caure eliminat contra el C.B Vic - Universitat de Vic), però acabar el curs invicte i meravellant com ha meravellat durant tot l’any, era una bogeria que ni tan sols els més vidents podrien haver pronosticat.

El trajecte fins a arribar on és ara l’Esparreguera ha sigut delirant. Irrepetible? És difícil de saber, però de ben segur que és immillorable. Ningú pot realitzar un millor registre. Tanmateix, és hora de mirar cap al futur i albirar el que arriba per endavant. Una lliga EBA amb una possible presència d’equips de fora de Catalunya i amb hipotètics desplaçaments a Aragó i a les Illes Balears (tot dependrà del grup en què quedi enquadrat l’equip). Si el pronòstic d’aquesta temporada ja era complicat, el de la que ve esdevé totalment indesxifrable. Són moltes les noves característiques i qüestions a les quals s’enfronta un CBE acostumat a navegar entre Primera Catalana i Copa Catalunya. Així doncs, toca mantenir-se amb els cinturons ben cordats, ja que el més calent encara és a l’aigüera.

LA CONTINUÏTAT, UNA APOSTA SEGURA

Com no podia ser d’una altra manera, el futur esportiu de l’Esparreguera passa per les mans d’Òscar Navarro, tècnic del Tenea C.B Esparreguera des de la temporada 2016-17. Només un dia més tard de celebrar l’ascens a EBA, el club va anunciar la seva renovació després que el tècnic ho anunciés en una entrevista posterior a les semifinals de Copa Catalunya. Qui millor que ell per gestionar les sorpreses que presenta la nova categoria? Doncs això.

En la seva primera campanya com a entrenador del Sènior A, el tècnic verd-i-negre ja va aconseguir una fita d’aquelles que quedaran per sempre en el record: portar un equip que venia de lluitar dues temporades seguides per la permanència a Copa Catalunya fins als Play-offs d’ascens a Lliga EBA. Una efemèride que es va materialitzar en un tres i no res, en un únic any natural. Impressionant. El repte de Navarro (també director tècnic del club) en el disseny de l’estratègia esportiva de cara al pròxim curs és majúscul. Per l’esparreguerí, però, la clau és continuar apostant pel que ha conduït fins a l’èxit actual, sense canviar massa peces i donant continuïtat al projecte: “Hem renovat a gran part de la plantilla que hem tingut aquesta temporada, així que ara estem expectants de si som capaços de trobar aquella peça que ens acabi de reforçar l’equip, si no la trobem, confiarem en algun jugador de la casa que apunti maneres”.

“Mantenir el bloc i seguir amb molts conceptes de joc, jo crec que aquest és el camí a seguir” ha explicat Navarro al 777, que ja pensa en la pròxima campanya. “Al cap i a la fi som l’Esparreguera i no tenim un pressupost massa alt, el que fem és confiar en la gent que ja tenim i buscar algun jugador que s’adapti a la família”, insisteix l’entrenador.

UN EQUIP, UN POBLE

Feia anys que la vila d’Esparreguera no es bolcava tant amb un equip com ho ha fet aquest any amb el CBE. Ha sigut emocionant i a la vegada esperpènticament sensacional. Entrades que s’exhaurien en menys de cinc minuts, un Ramon Martí que vibrava al més pur estil O.A.K.A d’Atenes, un equip que feia comunió absoluta amb l’afició, la creació dels “Serrallongues” (graderia d’animació del Sènior A)... És per tot això que no sorprèn que més de 200 persones es desplacessin fins a Salou per animar l’equip en els dos duels més importants de la història de l’entitat. Brillant.

El president del C.B Esparreguera, Joan Vendrell, assegura que l’ascens ha estat un premi a la feina ben feta: “Tot el que hem viscut aquesta temporada ha estat una recompensa a la feina feta durant els darrers anys, sobretot pel que fa a la feina de l’Òscar Navarro i de la resta d’entrenadors i formadors del club, que any rere any treballen per potenciar el planter de l’entitat. Hem de recordar que gran part dels integrants del primer equip han sortit del nostre planter, així que l’agraïment cap a tots els responsables és immens”.

Més de 200 persones es van desplaçar fins a Salou per animar a l’equip en els dos duels més importants de la història de l’entitat.

Que el Tenea C.B Esparreguera ha monopolitzat la màxima categoria del bàsquet català és un fet. Però no és el que, sinó el com. Els verd-i-negres no tenen un gran pressupost, no tenen estrelles amb xecs en blanc que només trepitgen la vila per jugar i que després escampen la boira. No és res de tot això. És un equip, un grup d’amics que fa anys que juguen junts (la gran majoria) i que han fet un bloc inexpugnable i unit. Aquest és el secret, aquesta és la recepta màgica. A més, si aquests ingredients es complementen amb un cos tècnic compromès i fidel amb la filosofia del club, les matemàtiques no enganyen. 2 i 2 són 4.

El futur esportiu de l’Esparreguera durant la pròxima temporada a la Lliga EBA és del tot incert. Per molts dels integrants de la plantilla i el cos tècnic és una nova dimensió mai experimentada prèviament. Sigui com sigui, sembla que tot anirà bé mentre es mantingui l’ADN del club, el que ha portat l’equip a tocar el cel. Renovar la major part dels jugadors sembla un pas cap a la direcció correcta, un pas cap a mantenir gran part del bloc que tantes alegries ha donat a la vila i a la resta del panorama del bàsquet català. Si se segueix per aquest camí, tot sortirà bé, vagin com vagin els resultats esportius.

Arribats a aquest nivell, caure en el parany de voler guanyar a qualsevol preu és molt llaminer. I també un error. La línia és molt fina, afortunadament però, les renovacions de gairebé tota la plantilla indiquen que la idea d’Òscar Navarro i del club és apostar per la continuïtat del bloc. Només així, només confiant amb l’essència que ha enamorat a tot un poble i a tot un país, s’aconseguirà mantenir un dels projectes més triomfadors de la llarga història del Club Bàsquet Esparreguera.

 


Per Àlex Casanovas

L’ESCENARI · EL PAVELLÓ RAMON MARTÍ

La pregunta del milió. Fortí inexpugnable pels esparreguerins durant les darreres temporades, el Ramon Martí s’ha convertit aquest final de curs en el centre de totes les mirades, en el gran quid de la qüestió de l’ascens. Per què? Per les seves condicions i viabilitat.

Les exigències de la Lliga EBA, la primera competició gestionada directament per la Federació Espanyola de Bàsquet, són meridianament clares. Els equips necessiten taulells de reserva, cistelles flexibles, mesures de seguretat per a protegir els accessos als vestuaris i disposar d’infermeria i material mèdic necessari, seguint les disposicions vigents de cada Comunitat Autònoma.

La zona de graderies del Pavelló Ramon Martí no compleix la normativa de seguretat

En els primers punts no sembla que hi hagi d’haver cap mena de dificultat, seria possible instal·lar un túnel a la boca dels vestuaris que podria servir per protegir a l’equip visitant i als col·legiats en cas d’una possible necessitat. Ara bé, els problemes neixen a l’hora de garantir la seguretat a les graderies, precisament allà on els “Serrallongues”, el grup d’animació jove del club, han cantat i ballat a ritme del joc de l’equip durant aquesta temporada històrica.

Les graderies del pavelló Ramon Martí necessiten adequar-se a la normativa vigent i complir amb les regulacions de seguretat, sobretot pel que fa al nombre de sortides d’emergència i accessos. A partir d’aquí, s’obre un ventall de possibilitats que es podrien arribar a considerar: jugar a un altre municipi de la zona, demanar una moratòria, adequar el Ramon Martí per tal que reunís el mínim de condicions reclamades per la Federació o fins i tot anar a jugar al Pavelló Municipal. Ara bé, aquesta última opció és pràcticament inviable, ja que precisament el Pavelló Poliesportiu del Castell està quedant petit i cada cop hi ha més dificultats per compaginar els horaris de tots els clubs esportius que utilitzen les instal·lacions, entre futbol sala, handbol, gimnàstica i l’atletisme.

El club ha d'avalar una quantitat de 8.000 €

Des del Club estan estudiant totes les opcions però no volen fer declaracions ni manifestar la seva preferència fins que es trobi una solució i estigui tot ben lligat.

De la mateixa manera, la Federació Espanyola de Bàsquet també condiciona d’una manera molt clara la participació d’un equip a la competició. A més a més dels drets esportius –aconseguits amb escreix després d’aquesta darrera temporada memorable–, el club ha de demostrar un aval de 8.000 €, una xifra elevada si tenim en compte el context de l’entitat, però que no sembla impossible d’aconseguir, ja que un patrocinador podria ajudar a aconseguir aquesta quantitat.

Haurem d’esperar, però, per veure si finalment el Tenea Esparreguer jugarà finalment a Lliga EBA i si ho farà al Pavelló Ramon Martí, un dels secrets d’aquest èxit. Toquem fusta.

 

Fotografies cedides per Jordi Pinyol Guamis. 

 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article