Ja no hi són

Zona de guixetes dels col·laboradors de La Passió d'Esparreguera
Zona de guixetes dels col·laboradors de La Passió d'Esparreguera | G. Bidegain

És graduat en Art Dramàtic -especialitat en Direcció i Dramatúrgia- per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre (2017) i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2012). També s'ha format a l'Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett.

Aquest text va ser llegit públicament durant la gala de commemoració del cinquantè aniversari del Teatre de La Passió d'Esparreguera, el 23 de febrer de 2019.

«Ja no hi són», diem, quan parlem de vosaltres. I encara ens fa por, com us en feia a vosaltres, acomiadar-nos de la gent als vestuaris quan comença el maig. Potser algun d’aquells adéus serà el darrer. Però també sabem que la Passió tornarà i que els vestuaris, el passadís, el teatre, hi seran. I que hi haurà nova gent i nova vida.

«Ja no hi són», diem; però anem errats. Cada cop que pensem en com ho diria ella, com ho faria ell, què en pensaria ella i com renegaria aquell, demostrem que és mentida que no hi sigueu. Formeu part de l’essència d’aquest teatre tant com nosaltres mateixos, que encara el vivim. Des d’allà on sigueu, ens esperoneu a seguir representant aquest espectacle i a gaudir fent teatre i fent vida en aquest espai que tant us vau estimar.

Parlar de vosaltres, «els que ja no hi sou», no és parlar de mort, sinó de vida. Perquè parlar de vosaltres (i de nosaltres), és parlar de Passió. Us feu recordar. Recordem aquell cafè que sempre fèieu a la mateixa hora. Aquella rutina d’entrar per la mateixa porta i saludar amb les mateixes paraules a la mateixa gent amb el mateix to de veu. Aquell somriure. I aquell moc que ens clavàveu. Com oblidar-lo! I també recordem les vostres hores sense dormir assajant en aquest Teatre. I les històries d’amors, desamors, odis i complicitats. I el fred que hi heu passat, i la calor.

Cadascú de vosaltres, de qui diem que «ja no hi sou», heu estat els primers a fer alguna cosa en aquest Teatre. Ho havíeu pensat mai? Cadascú de vosaltres va iniciar un «sempre s’ha fet així». Cadascú de vosaltres ha sabut generar una petita rutina dins de la gran tradició de la Passió.

«Hi sou.» Aquest Teatre és la vostra herència tangible, però ha estat la vostra dedicació i col·laboració la que fa fet que La Passió no sigui només un teatre que fa 50 anys va alçar el teló, sinó 50 anys de vida compartida, generació a generació. Fent poble. Aquesta és la màgia del que heu sabut fer i ens heu llegat. La genial combinació entre realitat i ficció. Fer de poble i fer poble. Senzillament, fer poble.

I això, us ho podem assegurar, avui té un valor incalculable.