El cinquantè aniversari

El Teatre Nou en construcció (anys 1960)
El Teatre Nou en construcció (anys 1960) | Arxiu de La Passió d'Esparreguera - Corpus Passionarium

És graduat en Art Dramàtic -especialitat en Direcció i Dramatúrgia- per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre (2017) i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2012). També s'ha format a l'Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett.

Aquest article va ser publicat al número 164 de la revista Setsetset, el 12 de febrer de 2019.

Enguany el Teatre de La Passió d’Esparreguera commemora el seu cinquantè aniversari. L’espectacle estrenava nou local el 1969 i s’alçava el teló del qual encara avui molta gent anomena el «Teatre Nou», en recordança de l’antic i -permetin-me l’adjectiu- malaurat Teatre de l’Ateneu, ja desaparegut.

Ara per ara considero necessari, i m’atreviria a dir que urgent, un profund debat entre tots els interessats en què aquest edifici sigui realment útil per al municipi: Ajuntament, Patronat de La Passió, col·laboradors de l’espectacle i de l’entitat, comerços del barri, veïns i veïnes del teatre, ciutadania en general. S’ha de poder parlar sense complexos ni recels sobre què volem per aquest «Teatre Nou», que ja no ho és. Hauríem de poder sortir del romanticisme del «sempre s’ha fet així» o de l’«això no es pot fer» i parlar, parlar molt i no deixar de fer-ho fins a arribar a solucions, doloroses o plaents, però solucions. Tots ens hauríem de poder donar una lliçó a nosaltres mateixos i passar de la lamentació al debat.

El temps s’accelera i els mitjans de comunicació, les xarxes socials, l’oferta d’oci i les modes obliguen a tothom a canviar. I el canvi no passa per retocar el text de l’espectacle, el vestuari, fer noves propostes d’escenografia o d’organització interna. El canvi passa per una nova mentalitat que sigui conscient dels arguments positius i negatius de mantenir o de renovar, no només l’espectacle, sinó el Teatre Nou. I això només es pot fer en comú, entre totes les parts, sensibilitats i maneres de pensar.

El futur d’aquest espai demana a crits una reflexió profunda, sincera i productiva. Hem de saber escoltar les parets d’aquest lloc on s’han viscut tantes coses i posar fil a l’agulla perquè se’n puguin viure moltes més.

El 2014 escrivia un article en aquesta revista on, amb to d’esmaperdut, explicava que, ni a La Passió ni a Esparreguera, ningú havia commemorat el centenari del naixement del poeta Ramon Torruella i Satorra, nascut el 1913 i autor dels versos de l’espectacle. El passat 2018 va fer cinquanta anys de la seva defunció. Tampoc no se’n va fer ni un recordatori. Convé no descuidar-nos d’on venim, perquè perdrem el nord i finalment no sabrem on anem. Passarem per Siquem, això sí. Diuen que s’hi pot trobar un pou on encara hi ha aigua.

Ànims a tothom. Per molts anys, Teatre Nou!