777 Comunica

Gerard Bidegain Figuerola

Gerard Bidegain Figuerola

Dramaturg i director teatral graduat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre. Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Aficionat al bon cafè i modernista fora d'època. @GerardBidegain


Dimecres, 7.3.2018 09:00h

Sense dones no hi ha Passió


   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


Antonio Ciseri (1821 - 1891) "Ecce Homo", oli. Firenze, Galleria d'Arte Moderna.
© Domini públic




Etiquetes
article, dones, esparreguera, opinió, passió, teatre

Article publicat al número 158 del 777 comunica (12 de febrer de 2018)

Segurament algú ja deu haver elaborat un estudi per esbrinar quin és el percentatge de dones que assisteixen com a espectadores a les platees dels teatres i auditoris del nostre país. Evidentment és elevadíssim, gairebé hegemònic. A Esparreguera també el podríem fer. Pensem-hi un instant. Quin és el perfil dels espectadors dels actes culturals?

Les dones inunden els teatres i els auditoris, però després són les últimes a obtenir responsabilitats i a rebre un sou digne per fer la seva feina (per al president d'Espanya sembla que és un tema que no cal tocar, perquè tot va tan i tan bé). En el món de la cultura i, particularment, a les arts escèniques, sortosament estem vivint una època de reivindicació de la figura de la dona; n'hem pogut veure manifestos en diversos actes públics de primer ordre. Però, així i tot, a petita escala, a casa nostra mateix, sembla que aquest fet està tan arrelat que costa de revertir.

Ara que s'acosta la temporada de La Passió d'Esparreguera és un bon moment per a reflexionar-hi tots plegats. Malauradament, a l'espectacle de La Passió la figura de l'home hi té un pes enorme, eclipsant totalment a la dona (ara bé, fixem-nos que la immensa majoria de la gent que fa «de poble» -i vénen a assajar!- són dones). Els diferents equips de direcció de l'espectacle han mirat de canviar el gènere d'alguns dels personatges de l'actual text de Ramon Torruella -estrenat la temporada 1960 al Teatre de l'Ateneu- precisament per a crear més rols femenins. Els personatges del cec o del leprós en són un clar exemple. Però la rigidesa de la trama argumental té gairebé vetada la presència femenina a l'espectacle, relegant-la a un evangèlic i injust segon pla.

Malgrat tot, aquesta descompensació tan evident entre les responsabilitats masculines i femenines a l'espectacle i a la mateixa entitat és immensa. A la junta de l'entitat, per exemple, actualment només hi ha una dona (i mai hi ha hagut cap presidenta), a la direcció escènica, també; i en àmbits com la tramoia o l'equip de tècnics passa tres-quarts del mateix. Pel que fa a l'equip de vestuari i de maquillatge succeeix just al contrari, com al cor. Potser un dels grups on més paritat hi ha és el dels músics, malgrat que mai hem vist una directora d'orquestra.

Si cadascú posem el nostre granet de sorra per entendre que aquesta situació, aparentment normal, no ho és, en un futur pròxim acabarà canviant. Perquè sense Maria no hi hauria Jesús, sense Clàudia no hi hauria Ponç Pilat, sense Salomé no hi hauria Herodes i sense Filosa no hi hauria negacions de Pere. Obrim la caixa dels trons. O la de Pandora (una dona, per cert).


Lectures 702 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat

giny

Entrevista



Vídeos

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

En paper


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya