S'ha regirat i capgirat, el poble?

Crec que sí, rotundament! Per una banda, s’ha regirat el paper de la majoria de partits que configuraven la Casa de la Vila. És evident que qui n’estava al govern ha rebut de valent i, presumptament, el canvi de papers és d’una obvietat prou manifesta: la primera força (CiU) ha passat a ser-ne la quarta, la segona (AM-ERC) a la sisena, i la que n’era la sisena (AIESPA), ha estat foragitada. Sincerament, la impressió que tinc, com a vilatà, és que  hi ha hagut dos aspectes que han determinat aquest resultat: 1) hi ha hagutinoperància en diferents àmbits (neteja, urbanisme, deixadesa dels barris, enllumenament deficient, polígons depauperats, poca fluïdesa administrativa...); 2) ha faltat pedagogia, sí ja sé que és un tema recurrent, aquest, però sí...insisteixo, ha faltat comunicació, explicació... Veritablement costa molt d’entendre que amb una “caixa” prou solvent, hi hagi hagut aquesta sensació d’abandó d’uns serveis ben primaris.

També és ben evident que s’ha capgirat el poble... Primerament, la força que ocupava el cinquè lloc en la contesa anterior –el PSC- ha estat la més votada,  seguida de la CUP que ha estat explosiva!; la que havia estat la quarta –el PP-, ha quedat reduïda a una regidoria, podríem dir, sense menystenir ningú, que n’ha quedat tan sols la marca, la sigla. Si, a més, tenim en compte que tres forces han desaparegut del mapa local –una per voluntat pròpia, GE, i dues més per no arribar al percentatge establert per la implacable llei de Hont, IRS i PxC, entendrem el perquè del capgirament...

Per acabar, i anant a la pregunta del meu company d’opinió Oriol “I ara, què?”, desitjaria que el bé comú, és a dir, totes aquellespropostes del programa en què la majoria dels grups estaven d’acord, es posessin damunt la taula de negociació i fossin el tema a debatre en els possibles pactes. És a dir, el què, per després passar alcom, deixant en un segon lloc els interessos partidistes – per altra banda, també ben legítims.