Fira de Santa Llúcia: 17 de desembre

La Comissió de Festes del Carrer Gran, plaça de l’Ajuntament i Galeries organitza una tómbola per recaptar fons per a iniciar la preparació de la festa d’estiu

El folklorista i autor del costumari català, Joan Amades, ens descriu  Santa Llúcia com la patrona de les modistes, sastres i de tots aquells qui treballen en l’art de l’agulla, així com també dels cecs; és per això que se la coneix popularment com"l’advocada de la vista". El dia de Sta. Llúcia, poc abans de la Segona República, la Paquita Monné i la seva germana Faustina, organitzaren la diada. Aleshores hi participaven els cosidors que volien –pensem que moltes noies anaven un parell d’hores a un cosidor, en sortir de la fàbrica, o al matí, si treballaven de tarda o nit–. Aquestes noies corrien pel poble cantant cançons i duien uns barrets que les identificava amb el cosidor on aprenien de costura. Eren conegudes com les llucietes. La festa se celebrava a Esparreguera però també a d’altres pobles, com Olesa –la meva mare, que vivia a Olesa, en té molts bons records–.
Jo, que també vaig anar al cosidor de la Mercè Carol, però a l’estiu, ja no vaig celebrar aquesta festa, però sí que tinc records sobre aquesta santa. Us explico. Quan vaig fer els set anys, em van regalar un llibre amb la vida dels sants. Anava a l’escola de les Dominiques i m’havia de preparar per a fer la Primera Comunió! La veritat és que no era un tractat hagiogràfic, però em va interessar de cap a peus, i l’existència d’aquesta santa no l’he oblidat (els infidels li van arribar a treure els ulls). Tot i que és una mica sàdic donar una lectura d’aquest tipus a una criatura, he de dir que, anys més tard, la versió de l’antropòloga Josefina Roma m’asserenà, perquè d’alguna manera em transformà aquells ulls de la santa col·locats en una safata (Déu n’hi do el martiri) en un altre concepte : “...els ulls en un plat serien com armes parlants que simbolitzen la llum”
Perdoneu-me la digressió, però no me’n podia estar! Continuem amb el tema que m’ha portat a escriure aquest article: la Fira de Santa Llúcia. En aquestes dates que envolten la celebració de Santa Llúcia, tradicionalment, en alguns indrets s’instal·len parades que venen figures i objectes de suro o articles de guarniment, i on abans podíem comprar verd: vesc, molsa, galzeran, boix grèvol, ... Alguns d’aquests avui dia són protegits per l’abús comercial que se n’ha fet. A Esparreguera, no tinc constància que s’hi celebrés aquesta fira, fins que l’any 1996 el veïnat que organitzava la festa del carrer Gran va tenir una bona pensada.
El veïnat del Carrer Gran, plaça de l’Ajuntament i Galeries –aleshores també el del carrer de Cavallers– va veure que, per tal de preparar la Festa d’estiu d’aquests carrers, era necessari un elevat pressupost, tenint en compte que s’havia de pagar de les seves aportacions, i  per això decidiren posar-hi una mica d’imaginació.
Així és que la Comissió de Festes pensà en organitzar una tómbola i, per aconseguir afluència de públic, es proposà organitzar la Fira de Santa Llúcia. Aquesta era una fira tradicional nadalenca en moltes poblacions i  donaria vida al casc antic de la vila. Primer solament la celebràrem al nostre carrer, però ben aviat s’hi sumaren altres iniciatives.
La Fira de Santa Llúcia que va organitzar el veïnat durant uns anys, a més de la magnífica tómbola, comptà amb altres recursos d’un munt de gent engrescada, així, recordem l’actuació del grup Bohèmia i la forta participació de tothom, malgrat el fred hivernal.
La tradició anà arrelant, fins i tot ens atreviríem a muntar un pessebre vivent davant del nostre ajuntament. Rememorem el Nadal del 2004, en què es convocaren a totes les entitats de la vila que hi volguessin participar, sobretot les de caire solidari; aleshores, la Unió de botiguers també va organitzar la instal·lació de paradetes per als seus socis, 22 en total.
Els artistes esparreguerins tampoc hi faltaren, a més dels que ens acompanyaven tradicionalment –l’isidre Monés, Grau-Pinyol, Massip...–, perquè aquell any s’hi afegiren altres treballs com la pintura sobre seda i la joieria –Teresa Colàs, Margot Matas...–. Els cantaires hi jugarien un paper essencial perquè comptàrem amb la presència dels nens i nenes de l’esplai La Lluna, els de l’escola de música de la Laia Munné i l’Escola Municipal de Música.
Afegirem a la fira, les figures estàtiques que ens oferiren “Les 6 en punt” –sis noies estudiants de teatre amb molta trempera que ens ajudaren a ambientar el nostre carrer–. No oblidem tampoc la col·laboració d’algunes escoles i instituts, amb les paradetes per aconseguir fons per al viatge de colònies o crèdit de síntesi.
Més tard, la nostra participació va minvar perquè la fira estava assegurada per la Unió de Botiguers i l’Ajuntament –aquell any els veïns i veïnes  preparàrem una cistella que substituí la tradicional tómbola–. Ara  que la Fira de Santa Llúcia ja és una tradició a la nostra vila, ningú recorda que la va començar una iniciativa popular, i això és bo, perquè vol dir que ja ha arrelat.
Malgrat tot, enguany, el veïnat ha decidit tornar a celebrar la nostra tómbola. Tinc el pressentiment que anirà molt bé, però cal la nostra participació. Així és que: Us hi esperem! Ah! I, que santa Llúcia us conservi la vista i Bon Nadal!