Diferents maneres de “substanciar”...

Cada vegada més ens acostumem a veure com –a tots nivells- la valoració dels fets depèn més de si ens afecten directament i, per tant, ens en sentim responsables d’alguna manera, que de la seva pròpia magnitud.
Tot ve a tomb de les manifestacions fetes recentment pel president de govern de l’Estat, bo i retornant d’una de les seves rutes senderes, allà a la seva terra, on sembla ser que se li aclareixen les idees. A bastament coneixem el seu tarannà...; són ben sabudes les seves opinions tangencials dels fets –sortir fora d’estudi, en diem- , excepte quan afecten a coses tan substancials com la rebuda amb fanalets estel·lats dels Reis Mags de l’Orient en una ciutat on, per cert, ja porten tres o quatre anys fent-la, a més de ser per ell –m’imagino- una petita població capital de comarca “de la perifèria”, per tant fora de tota magnitud considerable. Però, això sí...,forma part del procés de Catalunya.
A canvi, davant la grandor del tràgic accident de l’avió Iak-42 i també a requeriment dels mitjans de comunicació, en la mateixa entrevista, ha expressat no haver-se llegit encara la resolució del Consell d’Estat en la qual es responsabilitza el ministeri de Defensa d’aleshores, del qual el seu ministre és l’actual ambaixador al Regne Unit i afegeix que, en tot cas, ja està “sustanciado judicialmente”...
Francament deplorable l’actitud de qui sempre apel·la l’estat de dret, l’imperi de la llei i la justícia.