Gràcies per les lliçons

Fa deu anys, just quan començava la carrera de Periodisme, també iniciava la meva col·laboració amb el 777. A casa sempre l’hem llegit i ja que volia ser periodista què menys que escriure els meus primers articles en un mitjà del poble. Jo sóc del parer que malgrat que la formació teòrica és necessària, on s’aprèn l’ofici de veritat és a la pràctica, i amb això, la revista ha estat una molt bona escola. M’ha servit de laboratori per experimentar, equivocar-me i avaluar-me com a periodista, sempre tractant temes rellevants i a la vegada coneguts pel seu vincle amb Esparreguera.
 
Una mica més madur i amb la llicenciatura just acabada, l’equip de la revista va confiar en mi per què n’agafés les regnes. Des del principi vaig voler deixar clar que, tot i que jo en fos el director, volia que l’estructura fos el més horitzontal possible, ja que per mi el 777 Comunica no s’entén sense els seus col·laboradors. De fet, vaig assumir el càrrec sabent que tindria un equip al darrere per ajudar-me, i el temps m’ha donat la raó. A tots ells, i en especial a la Carme i al Toni els hi estic molt agraït. De la mateixa manera, he d'agraïr el suport que m'han donat la meva família i amics en aquells moments on la feina de la revista em superava.
 
Fullejant revistes passades m’adono que moltes coses es podrien haver fet millor, sobretot si ens haguéssim organitzat més. A vegades ens hem mullat políticament una mica massa, i això ha comportat queixes i baixes de subscriptors, però ho hem fet per no emmascarar la nostra opinió en el moment històric que viu el país. Em sento orgullós de com els col·laboradors hem pogut mantenir la revista amb molta dedicació i perseverança i amb l’única recompensa de la feina ben feta. Em sento privilegiat per haver format part del pas del blanc i negre al color del 777 i també pel seu salt al món digital.
 
La revista té encara molts reptes per davant que jo vull viure des d’una segona fila, ja que no puc dedicar tot el temps i l’esforç que la direcció del 777 mereix en aquests moments. Passo el relleu amb la tranquil·litat de saber que la revista d’Esparreguera queda en molt bones mans que sabran adaptar-la als nous temps sense oblidar els valors que la van fundar. Ara que els drets i llibertats de les persones estan amenaçats, cal que un mitjà sigui capaç de denunciar les injustícies i donar veu a aquells que sovint no la tenen.
 
Per últim, vull agrair-te a tu, lector o lectora, la confiança que has tingut amb la revista aquests anys i el teu suport per mantenir-la viva. Vosaltres doneu sentit a la feina que fem al 777 Comunica.
 
Salut, sort i encerts!
 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article