La perfecta imperfecció

La campana Eulària ubicada al seu nou lloc al cos de campanes
La campana Eulària ubicada al seu nou lloc al cos de campanes | Associació Amics del Campanar d'Esparreguera

És graduat en Art Dramàtic -especialitat en Direcció i Dramatúrgia- per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre (2017) i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2012). També s'ha format a l'Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett.

Article publicat al número 160 de la revista Setsetset (juliol 2018)

L'onze de juny de 2018 va callar. Com si es tractés d'una sàvia actriu consagrada, tenia una veu única, esquerdada, profunda, solemne i contundent. El seu dring brut i fort era inconfusible, de vibració fàcil de reconèixer. Amb el seu toc d'hores et senties com a casa.

Potser el dia que es va esquerdar, sense saber-ho, va guanyar-se una personalitat pròpia, es va separar del so comú i net de les seves companyes i germanes, i va bastir una identitat que ha servit d'ensenya sonora de la nostra vila durant dècades i dècades. L'Eulària sempre ha estat al peu del canó, a les verdes i a les madures, tocant les funcions de cada dia, inesgotable com l'actriu anciana que era, resistint-se a retirar-se dels escenaris. Des de la llanterna del campanar, segrestava les orelles de tots els vianants quotidians que la voltaven. I, mentre tocava, escrutava amb la vista l'etern ciclorama de la muntanya de Montserrat, qui li oferia una perfecta escenografia paradisíaca. Ella ha estat la sultana d'aquest paradís amenaçat per carreteres monstruoses, blocs de pisos que desafien l'alçada del campanar i pals de llum que pertot es claven, com en una acupuntura gegant.

Sovint la imperfecció és considerada un defecte quan, de fet, la majoria de vegades esdevé una incommensurable virtut. Crec que és el cas de l'ancestral campana esquerdada que aquest juny s'ha jubilat, essent substituïda per una nova actriu, acabada de sortir del forn, amb tantes ganes de tocar les hores com poca contundència.

La imperfecta Eulària ens ha enamorat amb la seva presència escènica. Encara ara l'espero, després de sentir els quarts. La seva imperfecció era el que la feia única i humana. Ella era de les poques coses autèntiques que hi havia en aquest poble.