Hereus de la terra

Editorial

Fa molts anys que la vinya és present al paisatge d’Esparreguera; tanmateix la seva importància i presència s’ha anat adaptant, com tot, als nous temps. El concepte que les persones tenim del terreny agrícola ha anat canviant, i també l’interès per viure’n, i és que el paisatge és ben bé com un fantàstic llibre d’il·lustracions, on es pot fer una lectura ràpida dels canvis socioeconòmics que s’hi han anat esdevenint. Avui, a Esparreguera, de vinya n’hi ha menys, la distribució dins del municipi també és diferent, i allí on abans hi havia molts camps ara hi ha cases; de fet, barris sencers. Molt lluny queda aquella imatge de l’any 1952 de l’inici del film “El Judes” on uns camps eren conreats pels matxos dels “campesinos y paisanos” a l’actual barri de la Plana. És el reflex d’un temps en què el valor del sòl s’ha mesurat més en totxos que en termes de producció agrícola, i en què hem canviat la producció primària i la industria pels serveis, ignorant que al capdavall sense els recursos que ens ofereix la terra poca producció, industria i serveis hi pot haver. Advertia un economista alemany, E.F. Schumacher, ja als anys setanta, que les fites científiques i tecnològiques assolides han contribuït a la il·lusió de creure’ns que tenim el problema de la producció resolt, i en gran part és perquè considerem capital únicament allò que l’home és capaç de crear i no allò que ja s’ha trobat fet, ignorant la gran dependència que tenim del món natural. Aquest fet, sumant el canvi climàtic, amb l’augment de sequeres i fenòmens extrems, representen un nou repte per a l’agricultura que està inevitablement exposada a les inclemències del temps. Enric Gili, el nostre home del temps de capçalera, ens explica en aquest número com diferents esparreguerins –ell n’és el darrer–han anat recopilant dades sobre pluges, temperatures i fenòmens meteorològics des del segle passat, i ens apunta les dades més rellevants dels últims cent anys. Segurament que nosaltres en recordarem alguna, com les tràgiques pluges que van encetar el segle XXI, però sense cap mena de dubte qui les tindran més presents seran aquells que s’han dedicat a cultivar la terra, els hereus d’un món que semblava que havíem deixat enrera i que potser la crisi farà aflorar de bell nou.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article