Can Sedó, patrimoni, industria i vida

per Àlex Casanovas

Josep Maria Cobos President de l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn

Esparreguera

Josep Maria Cobos davant l'església de Can Sedó.
Josep Maria Cobos davant l'església de Can Sedó.

Can Sedó ja no és una Colònia, moltes de les seves cases s’han destruït, espais com el teatre o la fonda, resten tapiats, els carrers han perdut la seva vida, però ens queda molta història i molta gent que encara pot explicar com es vivia entorn de la fàbrica. Neix un desig de recuperar espais, rendibilitzar l’entorn i valorar un llegat patrimonial que explica la nostra història. Hi ha també una indústria renovada, encara que, dinamitada en desenes de petites indústries, que li donen vida. Una comunitat d’empresaris gestionada per Hogaba, que ha trobat en aquest espai un entorn emblemàtic i carismàtic per implantar els seus negocis i així mantenir en peu el patrimoni industrial d’Esparreguera. 

Josep Maria Cobos agafa embranzida quan parla sobre el futur de la Colònia Sedó. Té les idees clares i el do de saber-les transmetre amb facilitat. Passegem per la colònia breument refugiant-nos de la pluja, el temps suficient perquè m’expliqui diferents anècdotes sobre la vida dels obrers. Posteriorment, de manera més assossegada parlem amb ell perquè ens expliqui més detalls sobre els objectius i característiques de l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn.

Quin és el teu vincle personal amb la Colònia Sedó?

Jo vaig arribar a Esparreguera l’any 1984 per motius laborals. Sempre m’havia agradat molt la muntanya de Montserrat però desconeixia molts aspectes històrics de la vila. Ara bé, com a professor d’història ràpidament vaig començar a estudiar aspectes d’història local, sobretot en temes de memòria històrica i patrimoni industrial.

Quina era la visió general durant aquells anys?

Als anys 80 la Colònia feia poc que s’havia tancat. Era encara un tema molt proper però sí que em va sobtar moltíssim que totes les persones amb les quals vaig parlar em van oferir una visió molt positiva de la vida a la Colònia. Ningú en parlava malament. Crec que sovint tendim a idealitzar i endolcir el passat, ja que sempre es parlava sobre l’ambient i les relacions interpersonals i es deixava de banda l’aspecte laboral. Llavors pensaves… ‘Si vivies tan bé perquè vas haver de marxar?’ Havies d’anar a buscar els motius perquè d’entrada sempre es parlava de l’ambient i les activitats lúdiques.

I com era la realitat?

Després ja investigaves i veies que les famílies tenien molts problemes de falta de llibertat, de recursos, etc. Però en el primer moment la visió era edulcorada. “Tothom tendeix a idealitzar el passat, i la veritat és que les condicions de les famílies no eren bones”

Creus que ara a Esparreguera hi ha un bon coneixement sobre la Colònia i el que significa per a la vila?

Al llarg dels anys, treballant de ben a prop amb els alumnes d’El Cairat, vaig adonar-me que la realitat de la Colònia Sedó era força desconeguda per a ells. Aquest aspecte em va fer reflexionar perquè vaig veure com la memòria s’estava perdent molt ràpidament.

És per aquest motiu que heu decidit crear l’Associació?

Bé, no estaríem parlant de la nostra associació si no fos per la Gràcia Dorel, una investigadora esparreguerina que desenvolupa la seva trajectòria professional a França que ha basat part de la seva recerca en el patrimoni industrial. Quan em vaig jubilar vam establir contacte i em va proposar la idea de tirar endavant un projecte per donar valor i protegir la Colònia Sedó, inspirat en associacions que ella mateixa havia impulsat.

Què podem aprendre d’aquests altres casos?

A Europa, en els darrers 30 anys s’han realitzat molts projectes per revitalitzar zones industrials vingudes a menys, per tal d’evitar la seva degradació i abandonament. A França, Anglaterra o Alemanya s’ha optat per rehabilitar els espais per tal de convertir-se en un testimoni d’una època i per donar un altre ús a les instal·lacions. No es tracta de tornar a obrir les mines o fàbriques, sinó de donar un altre ús sense oblidar el passat. Un dels projectes interessants és la creació d’habitatges de lloguer social.

Què fa tan especial la Colònia?

Catalunya és un territori molt ric en colònies, en tenim més d’un centenar en una superfície relativament petita. Però de totes aquestes la més gran i la pionera en molts aspectes és la Colònia Sedó, que no és només una colònia més. Compta amb una infraestructura de l’aprofitament de l’aigua pionera als seus temps, com per exemple la construcció de la presa el Cairat, el canal, l’aqüeducte... A més també compta amb la turbina industrial més gran construïda a Europa i destaca per les seves dimensions, que amb més de 2.000 treballadors quadruplica totes les altres. És un lloc únic a Europa.

Quina seria doncs la vostra proposta per la Colònia Sedó?

Hem de reivindicar tots aquests aspectes. Hem d’ampliar l’oferta museística per tal d’oferir una visita completa als visitants, incorporant per exemple la ‘Casa de l’Amo’, els jardins i la zona comuna de Puig i Llagostera, l’autèntic visionari de la Colònia. La nostra visió per a la Colònia es basa a reconvertir els habitatges dels obrers mitjançant rehabilitacions integrals per oferir un tipus d’habitatge a preus econòmics. Al mateix temps, això ho volem combinar amb altres activitats de caràcter cultural per  atreure diferents empreses i la creació de jardins i parcs per aprofitar l’entorn natural, realitzant també itineraris naturals i geològics.

Quina ha estat la rebuda per part dels empresaris del Polígon?

Nosaltres no volem anar en contra de ningú, al contrari. No demanem treure el polígon, el que volem és intentar combinar-ho tot per potenciar la zona. La principal resistència que ens trobem és que la part del poble pertany a l’INCASOL, i ara mateix hi viu molta gent, en una situació ‘alegal’. Els habitatges s’estan degradant perquè ningú hi inverteix. L’única actuació de l’INCASOL va ser tirar a terra tota una renglera d’habitatges. Ja vam perdre molt patrimoni. No es tracta de tornar a obrir la fàbrica, sinó de donar un altre ús sense oblidar el passat. Un dels projectes interessants és la creació d’habitatges de lloguer social”.

Quines actuacions heu portat a terme durant els primers mesos d’activitat?

Com pots veure, les administracions tenen un pes molt important. Necessitem la seva actuació, ja que l’Ajuntament d’Esparreguera no és propietari de res. El 50% de la propietat és de l’INCASOL, una altra part del Museu de la Ciència que pertany a la Conselleria de Cultura i després propietat privada. El primer que hem gestionat és intentar aconseguir el primer graó de protecció per a la zona: el Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Actualment no té ni aquest tipus de protecció. Sí que és cert que la Colònia Sedó és l’única colònia industrial que es troba entre el llistat del “Ministerio de Cultura” dels 100 elements més importants quant a patrimoni industrial, però això no et dóna cap mena de protecció. El que volem és que les administracions prenguin consciència de la importància de preservar el patrimoni. Amb l’Ajuntament de moment anem pel bon camí, ja hem gestionat el BCIL i esperem que s’aprovi. També hem posat en marxa les negociacions amb la Generalitat i el “Ministerio de Cultura” per a invertir i comprar més patrimoni. La sensibilitat del Museu de la Ciència la tenim, i també estem gestionant que siguem nosaltres qui oferim visites al Museu de manera més freqüent, per tal de millorar l’accessibilitat.

Quin és el vostre repte més proper?

Jo tinc un horitzó, que l’any 2021, en el 175è aniversari de la compra per part de Miquel Puig dels terrenys de la Colònia Sedó, algunes d’aquestes accions ja haurien d’estar posades en marca. Penso que seria una bona manera de celebrar l’efemèride.

Teniu por que s’identifiqui el projecte amb algun bàndol polític?

Una mica sí, és per això que des de bon començament vam realitzar la tasca de parlar amb tots i cadascun dels grups municipals, amb la idea que mai ens associïn amb cap corrent. Crec que és un tema que està per sobre de la política

S’acosten eleccions... us preocupa?

El clima preelectoral crec que ens interessa molt. Si el tema entra a l’agenda dels diferents partits polítics, vol dir que es posaran aspectes sobre la taula i podrem veure diferents perspectives.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article