Maria i Laura Mas: «A casa no evitem parlar de segons quins temes, els enfrontem de cara»

per Gerard Bidegain Figuerola

Laura Mas i Maria Mas Candidates a les eleccions municipals d'Esparreguera

Política, Societat, Esparreguera, A fons

Maria Mas (esquerra) i Laura Mas (dreta)
Maria Mas (esquerra) i Laura Mas (dreta) | Samreivax

Entrevista doble a Maria i Laura Mas, les massites

per Gerard Bidegain i Figuerola

La Laura Mas i la Maria Mas són germanes i, a les passades eleccions municipals d’Esparreguera, tal com ja ho van fer a les de 2015, es van presentar a dues llistes: la Maria (1986) a la del PSC i la Laura (1993) a la de la CUP. Potser ideològicament poden estar distanciades, però comparteixen moltes coses a banda de la mateixa família: intel·ligència, pensament crític, simpatia i molta estima per Esparreguera.

Els vaig explicar la idea de fer aquesta entrevista i les dues hi van accedir ràpidament. En plena campanya electoral, el seu pare, en Xavier Mas, conegut popularment com «el Massito», va penjar a les xarxes socials una foto dels dos cartells electorals. Dues germanes i dues posicions polítiques ben contrastades. Resultats electorals i opinions a banda, farem un cafè amb aquestes noies. Ja no sé què és i què no és la nova política, però la seva manera de veure-la és, sens dubte, interessant. Ens trobem a casa de la Laura. La seva companya de pis és de viatge, a Euskadi. I l’Octubre, el gos, dorm al sofà. Decidim no despertar l’Octubre, que sempre té ganes de tornar a sortir al carrer, i comencem la conversa.

Laura: Comença per la més gran!

Gerard: Com vulgueu. Maria, com et presentaries?

Maria: He estudiat ciències polítiques, concretament gestió pública i tècniques d’investigació social aplicades a la UAB. Ara treballo a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Sóc regidora des del 2015 a l’Ajuntament d’Esparreguera i portaveu del PSC al Ple municipal i, dins del govern, responsable de Planificació, Qualitat i Govern Obert i d’Igualtat. Porto a les executives locals del PSC des del 2010... Ah, i vaig ser delegada de classe uns anys!

G: Quina trajectòria! I tu no vas ser delegada, Laura?

L: Nosaltres no votàvem! Sortia tot bastant natural...

G: Si no us fa res em poso una mica més de cafè. I tu, Laura, què has estudiat?

L: Sóc ambientòloga. Resumint, seria la ciència interdisciplinar que serveix per a fer front a l’emergència climàtica, però també està relacionat amb la gestió pública.

G: Us uneix la gestió pública, doncs... i la ciència. Dues germanes de ciències! Normalment els germans no s’assemblen massa.

M: Hi ha qui et diria que la politologia no ho és una ciència. Però, vaja, a casa jo sempre he estat «la de lletres» i la Laura «la de ciències».

G: A tu, Maria, sempre l’associem més a la política. Potser perquè portes més anys i ets una cara més visible?

M: La veritat és que la meva visió de la política és molt institucional, la Laura és més activista des d’un altre lloc, des de fora.

L: Per mi tot és política. Faig activisme des de la cultura popular, des de la Festa Major, des de la Barraka, des dels Mercats d’Intercanvi, des de la Turbina...

G: Però, d’on et ve això de la política? Potser del vostre pare?

L: A mi em ve del moviment del 15M; va ser llavors quan em vaig començar a involucrar més en aquestes lluites socials. Abans no em volia posar massa en aquests temes...

G: Potser perquè ho havíeu viscut molt a casa. Per no saturar-te de política...

M: Segurament. Pensa que l’etapa de mon pare com a regidor socialista a l’Ajuntament nosaltres l’hem patida! Tu, Laura, no tant. Que eres més petita. Però jo... vaig veure com tothom lˈaturava cada dia pel carrer i recordo veure’l poc, perquè sempre anava atrafegat.

G: Però així i tot, es podria dir que has seguit la seva estela entrant al PSC i assumint responsabilitats?

M: No ho crec. Hi deu haver influït, segur, però a mi en aquell moment em motivava el fet d’entrar amb gent de la meva quinta, com l’Eduard Rivas, i mai m’he sentit continuadora de res.

L: Jo a l’adolescència odiava bastant la política.

G: Apa. Però si ho heu mamat des de petites...

L: A casa n’hem parlat molt sempre, de política.

M: De la d’aquí i de la de tot arreu, no et pensis.

G: Però segons quin tema no l’aparqueu? Per allò de tenir la festa en pau, vull dir.

M: Al contrari! No evitem els temes, els enfrontem de cara!

L: Però sí que és veritat que sempre arribem a algunes posicions que ja sabem que no ens posarem d’acord.

M: Com el Procés.

L: Hi ha moltes diferències, però ens adonem que hi ha molts punts on estem d’acord.

G: Els vostres pares es mostren molt orgullosos de vosaltres, cadascuna amb el seu pensament.

M: Som divergents de base, però si una cosa ens defineix a les dues és que som molt tolerants amb les opinions dels altres.

L: Això és fonamental.

M: Entrar en el terreny personal no mola. A vegades, quan veus que falten al respecte a amics i parents, això fa mal.

G: I el fet que vosaltres estigueu a les assemblees dels partits no frena una mica els «hooligans» i els fa mossegar-se la llengua?

L: Segur. Jo ho noto. Si jo hi sóc tothom segueix dient el que pensa, però amb respecte. A mi m’encanta assistir a les assemblees de la CUP i poder-hi dir la meva.

G: El vostre pare també és un «animal social», li agrada anar a actes organitzats pels dos sectors i fer poble xerrant amb tothom.

L: Ell sempre diu que si jo jugués a futbol i em fitxés l’Espanyol hauria d’anar a veure’m jugar a Can Perico.

G: Tu t’imaginaves posar-te en política, Laura?

L: No ho he pensat mai... ha vingut així. El que sí que m’he imaginat sempre és que portaria la contrària a casa. Per mi la CUP és una eina per canviar coses.

G: Tu des de l’activisme i la Maria des de la institució. Però, una cosa: el punt de vista canvia quan ets a dins que quan ets a fora. El que t’explica la Maria no t’ha fet canviar una mica?

L: El que m’explica ella em fa ser més realista, sí, però mai s’ha de deixar de ser idealista.

M: Hi ha d’haver activistes, gent que empenyi a la societat, si no aquesta no avança.

G: L’altre dia, abans de les eleccions, sentia una gent que feien el vermut en una terrassa i parlaven de la CUP com a «gent necessària», però el seu to era com si parlessin d’uns animalons necessaris perquè l’ecosistema funcioni. La comparació feia una mica de por.

M: S’ha de tenir aquest esperit activista, buscar que les institucions tinguin sobirania, però malauradament els poders econòmics externs cada cop tenen més poder, i ens en prenen...

G: Tal com parles, sembles de la CUP.

M: Per l’edat que tinc, potser. La CUP s’associa a gent jove. Un dia, quan vaig dir que era regidora, una gent es va pensar que era de la CUP!

L: Però et falta atrezzo cupaire, no ho sembles.

G: Però, Maria, has posat molt d’èmfasi en el tema de la transparència i el govern obert, una cosa que es reclama des de l’àmbit cupaire.

M: És vital. Per intentar canviar les coses des de dins de la institució has d’explicar molt bé què vols fer i tenir molt clar que s’ha de defensar la participació ciutadana.

G: I que govern i oposició ens facin participar durant els quatre anys de mandat, no al final, just abans de les eleccions...

L: Ens hem d’implicar sempre i a tot arreu. Jo vaig començar implicant-me amb el moviment estudiantil perquè estava a la facultat, i ara que estic aquí, m’implico amb el meu poble. Jo sé que, estigui on estigui, m’implicaré.

M: A casa sempre ho hem tingut clar: la política o te la fas o te la fan.

L: A les dues ens interessa molt el poble i ens l’estimem. Som molt localistes.

G: I ja deveu estar a punt per a la Festa Major, oi?

L: M’espera molta feina a la Barraka...

G: Activisme les vint-i-quatre hores i Barraka nova. I tu, Maria?

M: Jo des d’una posició més institucional, però també hi seré. La meva àrea normalment no té tanta implicació amb les festes i, per tant, la puc viure d’una altra manera.

L: Ella ve a fer cerveses a la Barraka.

M: I un cop, fa anys, vaig "guanyar" el Correbars. (riu) Però no hi ha imatges!

G: Si un dia ets alcaldessa, les podrien rescatar d’algun disc dur...?

M: Alcaldessa? No. Vaig ser alcaldessa accidental quatre dies i ja estava feta un sac de nervis!

G: Ara no entrarem a fer pronòstics per d’aquí quatre anys... o sí?

M: Sóc molt dolenta fent pronòstics.

G: És clar, ara que hi penso, vosaltres dues no us heu votat mai l’una a l’altra.

L: No!

G: A veure, ho podríeu fer. No alteraria pas el resultat...

M: És veritat. (silenci) Però no me’n refio. (riu)

L: La veritat és que em costaria molt veure’m asseguda com a regidoria en un ple amb ella al costat.

M: Seria estrany.

G: Perquè al poble es vota a la persona o al partit? Com va això?

M: Abans se sabien separar més les coses, penso. Ara es barreja tot molt... És complicat. Però en «merders» sempre les entitats guanyen els partits! Cada entitat és un món.

G: I si feu «Massites 2031»? Podeu esgarrapar vots de tot l’arc municipal.

L: He d’anar a veure a l’avi al forn.

La Maria i la Laura, apoderades del PSC i la CUP respectivament, el 2015 amb els seus pares Xavier i Montserrat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article