Esparreguera demana la Creu de Sant Jordi per al mestre Josep Borràs

El ple d'Esparreguera del dia 21 febrer aprovà per unanimitat la moció per demanar la Creu d Sant Jordi pel mestre Josep Borràs i Farrés.
L'Associació Cultural Setsetset s'adhereix també a la demanda popular perquè li sigui otorgada la Creu de Sant Jordi al mestre Josep Borràs i Farrés.

Josep Borràs, músic de vocació i flequer de prefessió (entrevista realitzada per Carles Reynés per al 777 comunica publicada el novembre de 2012)

L’autor de la música de La Passió, va dirigir la seva primera obra de teatre el 2004. “Va ser una sol·licitud de la Fundació Lola Lizaran, i m’hi vaig engrescar, i mira fi ns avui que ja en porto vuit, sis d’elles de Josep Mª de Sagarra. La pretensió era fer les obres menys representades d’aquest autor dramàtic el més popular de la primera meitat del segle XX”. La música de tota la vida el va portar al teatre i darrerament, de nou a la música sense deixar el teatre. “L’any passat va semblar que era bona ocasió representar la sarsuela Gigantes i Cabezudos de Caballero i vist l’interès dels intèrprets i del públic, vaig aprofi tar l’avinentesa per intentar representar una nova sarsuela on els solistes principals fossin dones i que hi hagués cor. Sempre busco que hi hagi cor que és el que de veritat m’agrada”.
 
La primera quinzena de novembre Josep Borràs va estrenar al Patronat La Viejecita, una sarsuela també de Caballero amb molt bona acollida del públic. “Em va donar molta feina. Quasi vaig haver de transcriure-la tota des enregistraments discogràfi cs de pèssima qualitat. Només vaig poder trobar la partitura d’un número per piano. Quasi es pot dir que és una versió del Borràs”.
 
El Josep Borràs, que a mitjans de novembre va fer vuitanta tres anys, va adaptar les partitures a les veus que disposava i va fer una nova instrumentació per piano, violí, clarinet i fl auta. I ja està pensant en la propera: Bohemios de Vives?
 
El Josep Borràs és l’artista de l’oportunitat: quan creu que es pot aprofi tar la conjuntura humana i es pot fer lluir, tan li és dirigir un cor, una orquestra, una obra de teatre o una sarsuela. Tot i que la sarsuela no ha estat mai sant de la seva devoció, si creu que l’ocasió és bona per fer una sarsuela, doncs es fa. “La sarsuela quasi sempre s’ha fet malament, tot i així ha estat un art popular i la prova d’això és que gairebé fi ns els anys seixanta, no s’entenia la Festa Major d’un poble sense la sarsuela”.
 
El Josep Borràs sempre té la taula dels despatx plena de papers i partitures, sempre amb ordre i sempre comentant si li han demanat això o allò, però la seva bossa d’idees encara té molts departament per descobrir.
“L’any que ve és el dos-cents aniversari de la mort de Wagner i Verdi, però rellegint una carta d’un amic meu de la Bonanova, mort fa poc, hi llegia que em deia ja aleshores (1948), que jo era molt de Wagner, i la veritat és que ho continuo essent. La meva il·lusió seria muntar un festival Wagner amb el cor i l’orquestra de la Passió”.
 
El Josep Borràs cada vegada que acaba una cosa sempre diu prou, però segueix. Perquè fa la feina de gust i gaudeix amb la pressió de tot allò que li demanen i que ell mateix s’imposa. Ell no creu que tingui una energia especial: “tothom la té amb el que li agrada”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article