Els perquès del 26M a Esparreguera

Gràfic Llei d'Hondt
Gràfic Llei d'Hondt

Superada la jornada electoral, i havent deixat un regust de boca ben diferent per uns i altres partits, el més evident és la victòria aclaparadora de l’Eduard Rivas i el PSC a Esparreguera. Ara bé, quins són els perquès del resultat electoral?

L’augment de la participació.

La participació electoral que ha passat de 8.876 vots al maig del 2015, a 10.070 vots aquest passat diumenge ha estat una de les claus que ha determinat el resultat i la representació obtinguda pels diferents partits. En dos sentits, en primer lloc, el PSC que ha estat la llista més votada ha sumat nous votants i alhora ha anat aconseguint representació a més velocitat, en segon lloc, les llistes menys votades han tingut una major facilitat per obtenir representació a l’Ajuntament.

El funcionament de la Llei d’Hondt, que suposa dividir els vots entre tants escons com han de ser escollits per repartir la representació ha beneficiat Ciutadans, Comuns, E2031 i Junts per Catalunya, mentre que ha posat dificultats importants a la CUP i a ERC per obtenir representació. El PSC, tot i haver pagat un preu alt per la representació, ha tingut més facilitats pel fet de ser la llista més votada.

A continuació podeu veure la distribució de representació en base a la Llei d’Hondt. Els vots totals de cada partit es van dividint per columnes entre el total d’escons a repartir a l’Ajuntament d’Esparreguera. A la primer columna es divideixen el total de vots de cada partit entre 1, a la segona columna entre 2, i així fins a 21. El PP ha quedat fora de l’Ajuntament perquè no ha obtingut el 5% dels vots al municipi, i per tant, no ha passat la barrera mínima de representació.

Així doncs, veiem com, el segon escó ha costat 742 vots a ERC i 559 vots a la CUP, mentre que en el cas de Ciutadans han estat 444.

437 en el cas dels Comuns i 432 per E2031. En el cas del PSC, tot i haver-li suposat 1.901 vots el segon escó, al ser la llista més votada, ha anat aconseguint representació molt més ràpid que la resta de candidatures.

Les municipals com a eleccions de segon ordre.

El segon perquè fonamental que explica el resultat electoral d’aquestes municipals és el funcionament d’aquestes com a eleccions de segon ordre. Què implica això? Les eleccions municipals són percebudes per la ciutadania com uns comicis de menor importància, és per això, que el vot disminueix, però alhora, funcionen com a eleccions de càstig o reforç als partits a nivell nacional i estatal.

És per aquest motiu, que ERC i sobretot el PSC, s’han vist molt beneficiats en aquestes municipals. Les darreres eleccions generals, que han suposat una victòria del PSOE a nivell estatal, i d’ERC a nivell nacional, han reforçat el vot de la ciutadania a ambdues candidatures a nivell municipal. Evident és l’increment del vot a ambdues llistes, en el cas del PSC, ha passat de 1.986 vots al 2015, a 3.802 vots aquest passat diumenge. ERC ha obtingut 1.485 vots, quan al 2015 en va obtenir 879.

En aquesta lògica, el vot de càstig, vist des d’aquesta perspectiva estatal-nacional traslladat a l’àmbit municipal, se l’han endut la CUP, Junts per Catalunya i Ciutadans.

En el cas de Ciutadans, els resultats a les darreres eleccions generals poden haver desinflat el vot a la llista, que se’n pot haver anat al PSC. Concretament, han passat de 908 vots al 2015, a 888 aquest passat diumenge.

En el cas de Junts per Catalunya, l’aparició de E2031 i el reforç d’ERC a nivell estatal, els ha fet passar a 700 vots, respecte els 917 vots obtinguts al 2015.

En el cas de la CUP, es sumen els dos fenòmens anteriors, la poca visibilitat dels darrers mesos de la CUP a nivell nacional, sumat a l’aparició de noves llistes com E2031 o el reforç d’ERC, els ha fet passar a 1.119 vots, respecte els 1.736 obtinguts al 2015.

El vot independentista.

El vot independentista a les darreres municipals, tot i haver crescut en termes generals respecte el 2015, passant de 3.532 vots, a 4.169 vots aquest passat diumenge, s’ha dividit entre 4 candidatures, mentre que al 2015, es dividia en 3 llistes diferents. D’aquesta manera, tal com hem vist anteriorment amb el funcionament de la Llei d’Hondt, ha dificultat substancialment l’aglutinació de vots en menys candidatures, fet que podria haver suposat una major representació al consistori esparreguerí perquè les llistes haurien tingut més vots i per tant hauria estat més fàcil obtenir escons.

Cal apuntar també, que respecte el vot a les anteriors eleccions generals de l’abril, 214 vots independentistes s’han quedat a casa, de manera que potser hi ha hagut una incapacitat d’aquestes candidatures de transmetre a nivell municipal la importància i la necessitat de participar d’aquests comicis.

I ara què?

No ha estat cap secret durant la campanya electoral que el pacte PSC – Comuns tornarà a repetir-se els propers quatre anys, aquest cop tenint una majoria prou àmplia com per poder governar sense necessitat dels vots de cap altre partit per aprovar ordenances o propostes municipals.

Tampoc és cap secret que per la pròpia composició de les llistes electorals municipals, tornarem a trobar-nos altre cop amb un Ajuntament que no serà paritari, 7 regidores respecte 14 regidors, és a dir, el 33,3% dels regidors/es seran dones, respecte el 66,7% que seran homes. Comuns i Ciutadans, tot i tenir una representació de 2 regidors, van optar per presentar llistes encapçalades per dos homes, enlloc d’optar per les llistes cremallera, fet que suposa impossibilitats per tenir un consistori paritari a l’Ajuntament d’Esparreguera.

Sí que és un secret com s’ho faran PSC i Comuns per tirar endavant una legislatura de 4 anys havent de limitar la despesa econòmica al municipi seguint un Pla Econòmic Financer fins al 2020, després d’haver-se saltat la Regla de Despesa Estatal durant el darrer any de la passada legislatura. El compliment del programa i la finalització de projectes com la remodelació de la Caserna de la Guàrdia Civil seran tot un repte pel proper executiu esparreguerí sense fons econòmics per materialitzar-los, com a mínim durant un any i mig del mandat, després de la quantitat de diners gastats la darrera legislatura. Esparreguerines, esparreguerins, cordeu-vos els cinturons.

Comentaris

Josep Ràfols Esteve Esparrreguera
1.

Està bé aquesta explicació tècnica, però algú ens hauria d'explicar com desprès d'escoltar tantes vegades que a Esparreguera no es fa res, que el poble està brut, que la jardinaria és inexistent...els socialistes que tenien 6 regidors en treuen 9... Quin és el motiu, o que aquestes afirmacions negatives no són tant certes, que l'alcalde té carisma, que les llistes alternatives no entusiament per les persones que les formen o que han fet una oposició no gaire encertada?

Comenta aquest article