Decíme que se siente · Vida d’un esparreguerí a l’Argentina

Decíme que se siente · Vida d’un esparreguerí a l’Argentina
Decíme que se siente · Vida d’un esparreguerí a l’Argentina

Vaig arribar a Buenos Aires fa un parell de mesos amb incertesa i sense saber què m'oferiria la meva estada en aquesta ciutat i en aquest país. De moment el que sí que puc avançar és que culturalment és una meravella, i amb peculiaritats que no trobaríem en un altre lloc.

Buenos Aires és una ciutat plena de contradiccions: pots trobar un camió dels anys seixanta i just darrere seu un cotxe totalment nou. Esperar un autobús durant mitja hora i després passar-ne, literalment, tres de seguits. I el més interessant, trobar barris que estan de costat i són totalment oposats, arquitectònicament, culturalment i socialment, només travessant un carrer.

I és que la gent ha après a viure 'atados con alambre' o dit d'altra manera, en un sistema inestable on mai saps què passarà amb el país i la moneda, amb la sensació que la fi del món és a la cantonada però mai arriba, i potser és per això que tot ho viuen tan intensament, com ara el futbol. Quan hi ha partit abaixen les persianes de les botigues, sigui l'hora que sigui, per tal de marxar cap a casa i veure'l i, si com a mi no t'interessa, t'aguantes. I és que tot té la seva part positiva, ja que potser, aquesta inestabilitat, fa que puguem trobar allò que en moltes ocasions trobem a faltar a casa nostra, com ara teatre a preus populars, visites guiades gratuïtes, tallers a la gorra i fins i tot cursos gratuïts de tot el que ens puguem imaginar en centres culturals aptes per a criollos i estrangers, sense la necessitat d'escalfar-nos el cap amb la burocràcia.

L'argentí és un ésser social i gens individual que et transmet l'escalf de la seva gent; només cal veure com és la vida al voltant del mate i els 'asados'. Quan et pensaves que mai t'agradaria el mate...PAM! Hi caus. I és que aquí tot comença i tot acaba al voltant d'un bon mate, que és la mostra calcada dels argentins: càlids i socials. Tot comença amb un Hola, ¿cómo estás? i, posteriorment, un bon petó a la galta, si cal una abraçada i, automàticament tot servint-te un mate, ja et fan sentir com a casa, com si els coneguessis de tota la vida.

Argentina ha estat sempre terra d'acollida. Sovint, hauríem de fer autocrítica i començar a aprendre'n una mica d'aquest esperit acollidor. Diuen que de cada viatge t'emportes alguna cosa; jo només espero no oblidar-me d'aquest esperit quan torni a Esparreguera. De moment, l'única cosa que tinc clara és que el tema del dòlar i el peronisme són molt difícils d'entendre, i que ells ho tenen molt clar.

Salut, i fins la propera! (des de qui sap on)

Comentaris

Carme Paltor Esparreguera
1.

Gràcies David! Per als que no ens agrada viatjar, és molt interessant saber que passa a l'altra banda del món. Espero que continuïs escribint. Petons

Comenta aquest article