Cachái

Cachái
Cachái

 -Vida d’un esparreguerí als peus dels Andes-

 

Després d’uns mesos a Buenos Aires tocava renovar visat, i quina millor manera que sortir d’Argentina i visitar el país veí, Xile. 

Creuar els Andes és meravellós pel que fa al paisatge, però potser no tant pel que fa a la frontera andina, anomenada Los Libertadores; ja m’ho deien. Dues hores d’espera i controls exhaustius als individus, escaneig d’equipatges i un llarg etcètera. Ah!, i si mai hi aneu, no porteu un picarol al damunt, sembla ser que és un problema. ¿Por qué viajas con un cascabel? ¿Por qué va el cascabel en esa bolsita? ¿Por qué no pasaste el cascable por el escàner? ¿Para qué lo quieres? ¿De dónde eres? ¿Qué vienes a hacer a Chile? ¿Turismo? (Cara de suspens i pausa dramàtica) Ya, ¡pase! Gràcies, Bastoners del Montserratí! Vaig estar a punt d’engegar a pastar fang aquell policia i tornar a l'Argentina com a immigrant il·legal etzibant-li un metáse el cascabel por donde le quepa, però soc massa educat i li tinc massa amor a aquest picarol.

El cert és que porto pocs dies a Xile i no m’hi estaré gaire més, simplement hi estic de passada, no era el meu objectiu, però cada vegada que converso amb la gent d’aquí trobo aquest país més interessant, sobretot ara que estic en un poble perdut enmig d’una vall desèrtica, la Vall del Elqui.

Quan parles amb els xilens t’adones que, 13 anys després de la mort de Pinochet, encara viuen amb l’alè de la dictadura darrere l’orella. El govern no ha tocat la Constitució i els Carabiners de Chile, o Pacos, com els hi diuen aquí, no són massa ben vistos, ja que segueixen tenint conflictes amb la població a base de repressió, així com amb els Maputxes o d’altres pobles originaris. Les jornades laborals son de 45 hores setmanals, els nens a les escoles públiques hi segueixen anant amb uniforme, no poden portar els cabells llargs i el WC no s’empassa el paper. L’altre dia, fent autoestop, em vaig haver de sentir la famosa frase de Esto con Pinochet no pasaba. Suposo que no cal que digui res més al respecte.

Conflictes interns a banda, Xile compta amb una gran riquesa cultural, amb nou pobles originaris, alguns d’ells compartits amb altres països com Bolívia, Perú o Argentina. Això fa que, juntament amb el contrast de paisatges, gràcies a la longitud del país, sigui un espectacle per als nostres ulls. Gent ruda de primeres, però molt amables quan els tractes, així com els argentins, volen explicar-te en tot moment la situació actual del seu país i compartir moments simpàtics amb el viatger. 

Gràcies,Xile!

Salut, i fins la propera! (Des de qui sap on)

David Puente (@davidpuenteb) 

 

 

Comentaris

Teresa Morral Abrera
1.

He trobat molt interessant aquest article teu, de primera mà! Segurament diferent del que ens diuen d'altres mitjans. Sort David, fins la propera

Comenta aquest article