La Biblioteca Beat Domènec Castellet, menuda, però plena de vida

 

 

“Potser els llibres ens ajudaran a sortir del pou. Potser podrien ajudar-nos a no cometre els mateixos errors, insensats i maleïts.”

Ray Bradbury, Fahrenheit 451

 

El passat 22 de juny, vaig assistir a l’acte  de commemoració del 75è aniversari de la creació de la Biblioteca Beat Domènec Castellet. Un acte sense grans pretensions, però molt entranyable, com tot el que ha fet fins ara la seva directora, la Mariona Masferrer. Els parlaments foren molt adients per part de tothom, la Mariona, la regidora Núria Valldeperas, i l’alcalde Joan-Paül Udina .


La veritat és que hi vaig trobar a faltar la referència a la regidora Francesca Monné. Per què? Doncs, perquè la biblioteca s’inaugurà justament mentre ella n’era regidora, en plena Guerra Civil –recordem que la d’Esparreguera fou de les últimes biblioteques inaugurades durant la República.


Aprofito l’ocasió per demanar que algun dia  la nostra vila faci justícia –tal i com va fer , per exemple, l’ajuntament d’Olesa de Montserrat amb Felix Figueras i Aragay, el nom del qual és actualment el de la plaça de l’Ajuntament.


L’any 2009 iniciàrem amb la meva alumna, l’Andrea Jerónimo, el treball de recerca sobre la història de nostra biblioteca. L’Andrea crec que féu un treball excel·lent, i avui voldria destacar l’entrevista a Teresa Rovira i Comas, bibliotecària, filla d’Antoni Rovira i Virgili, que l’any 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.


La Teresa ens recordava que va arribar a Esparreguera l’any 1953 i que aleshores hi havia dues bibliotecàries, ella i l’Aurèlia Sabanés. A més, hi havia  la Dolors Balaguer d’ajudant: I llavors Esparreguera, quan hi vaig arribar jo, tothom només treballava a Can Sedó. A Esparreguera no hi havia res més. I la gent em penso que feia tres torns. Llavors, molt sovint passaven, quan hi havia la biblioteca oberta. Passaven per la biblioteca amb un llibre embolicat amb un paper de diari i canviaven el llibre (...). I parlant de la biblioteca, rememorava:  Era molt maca,  no hi havia la casa del darrere, i veies tota la vall d’Olesa (...) i aquell soroll de l’aigua que rajava contínuament.


M’impressionà la significació de la nostra biblioteca, petita, però molt influent per la cultura d’aquells treballadors i treballadores de fàbrica, que dedicaven força nits a assajar alguna peça teatral, i que aquesta activitat els obria el delit de llegir, d’adquirir cultura.


L’any 75 vaig haver de fer el “Servicio Social” per tal poder treure’m el carnet de conduir, i un dels “serveis” que faig fer va ser a la nostra biblioteca. Allí es reafirmà la meva estima per les bibliotecàries i per la tasca que desenvolupaven, fins i tot vaig acabar estudiant matèries, com ara, biblioteconomia. Va ser una experiència magnífica!


No voldria acomiadar-me sense recordar el treball de la Marta Ribot pel que fa a l’arxiu d’història local i el seu ajut constant als nois i noies que fan recerca local.