A la Joana Llordella, en la seva jubilació...

Han passat ja tretze anys d’aquell juny del 2003 en què vaig trobar-me en una situació versemblant a la teva. Recordo, com si fos ara, l’aiguabarreig d’emocions que confluïren en aquella jornada i, alhora, el capteniment  en què  vaig haver-la d’enfrontar. I avui et toca a tu haver d’encetar aquesta etapa de jubil, justament quan encara t’ensordeix la cridòria d’aquells nois i noies que apressats pel temps escadusser que permet l’intercanvi de classe, s’han d’acabar de dir aquelles coses...
Va ésser a partir del setembre de 1997 quan vaig relacionar-me més professionalment amb tu, Joana. Tot i que la coneixença havia començat temps enrere, temps aquells dels cursos de Reciclatge de Català, altrament dits posteriorment de Normalització Lingüística.
Tu, entre altres companys/es, fores qui m’acollí amb exquisida complaença i qui, més que cap curs d’adaptació, m’alliçonà en el funcionament de la Secundària, un món nou per a mi. També –recordo d’haver-t’ho dit anteriorment- m’engrescares a continuar posant la innovació i la creativitat per damunt del clàssic seguiment del temari del llibre de text. Són ben presents, encara, els teus consells per tal d’esprémer i treure tot el suc de les lectures obligatòries i voluntàries, que per altra banda, podien considerar-se feixugues, o com es diria ara en termes col·loquials un “pal”. Utilitzant recursos transversals com el dibuix, la pintura, les construccions i, fins i tot, la música... En definitiva amb elements plàstics i artístics, en general, és com s’ajudava a esperonar el “Gust per la Lectura”.
Com recordo també les llargues xerrades en què compartíem “el què i el com” de la tasca formadora...I com coincidíem que no s’acabava tot en la Primària ni en la Secundària, sinó que el bon mestre és el que es forja en la capacitat d’apropar-se a l’alumnat i fer-lo créixer.
Imbuïda per la teva formació d’historiadora, així com humanística, i empesa pel teu afany d’investigació, has sabut promoure la recerca  de la història local i comarcal. Alhora has estat una activista en aspectes cívics i socials, especialment lligats amb la interculturalitat.
I per acabar, Joana, a més d’encarnar l’essència de les virtuts de la tradició pedagògica catalana, has estat per a mi una excel·lent amiga. En endavant, sé que continuaràs exercint la teva tasca pedagògica i social de manera més alliberada, però igualment d’eficient. ...I que sigui per molts anys!!!
Una forta abraçada,
Josep Maria Brunet                             
octubre de 2016